La província creix per sobre de la mitjana catalana (+1,2%) i és, juntament amb Tarragona, la que més s'accelera de tot Catalunya. El repunt és generalitzat en municipis com Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Figueres o Roses, mentre que el preu evoluciona de forma heterogènia segons el municipi. A la resta de Catalunya, el lloguer de temporada ha caigut molt més que a la demarcació de Girona. El Col·legi API de Girona adverteix, però, que el sector continua molt per sota dels nivells de contractes desitjats.
Visió general: Girona trenca la tendència de caiguda
Les darreres dades de la Generalitat de Catalunya mostren un canvi de tendència al mercat de lloguer de la demarcació de Girona. Després d'un 2025 marcat per la caiguda de contractes, la província registra 3.138 contractes signats al primer trimestre de 2026, davant dels 2.865 del mateix període de 2025, un increment del 9,5%. Es tracta de la segona pujada més elevada de Catalunya, només per darrere de Tarragona (+9,6%), i molt per sobre de la mitjana catalana, que creix un 1,2%.
Barcelona, en canvi, es manté pràcticament plana (-0,6%) i Lleida continua a la baixa (-7,3%).
Font: Generalitat de Catalunya (dipòsits de fiances INCASOL). Elaboració: Col·legi API de Girona.
Cal llegir aquesta dada amb prudència: es tracta d'una comparativa d'un sol trimestre, el primer de 2025 amb el primer de 2026, i no de l'evolució anual completa. Confirma, però, que el ritme de caiguda observat durant el 2025 s'ha aturat a l'inici de 2026.
L'evolució trimestral des de l'any 2023 mostra el context complet d'aquesta caiguda i el repunt actual: la demarcació de Girona ha passat de signar més de 3.500 contractes per trimestre a inicis de 2023 a mínims per sota dels 2.600 al llarg de 2025, per tornar a superar els 3.100 al primer trimestre de 2026, un nivell que continua per sota del registrat als primers trimestres de 2023 i 2024.
Font: Generalitat de Catalunya (dipòsits de fiances INCASOL). Elaboració: Col·legi API de Girona.
Contractes: creixement generalitzat, liderat pel Gironès i la Selva
El Col·legi API de Girona ha analitzat 35 municipis* de la demarcació amb dades actualitzades de la Generalitat de Catalunya. En conjunt, sumen 2.622 contractes al primer trimestre de 2026, davant dels 2.353 del mateix període de 2025, un increment de l'11,4%. Disset municipis guanyen contractes, setze en perden i dos es mantenen estables.
Per comarques, el creixement el lideren el Gironès (+17,2%) i la Selva (+16,8%), seguides de l'Alt Empordà (+13,2%) i el Baix Empordà (+9,3%). La Garrotxa i el Pla de l'Estany creixen de forma més moderada (+4% i +1,1%). Només dues comarques retrocedeixen: el Ripollès (-8%) i, sobretot, la Cerdanya (-39,4%), arrossegada pel descens de Puigcerdà.
Girona capital concentra bona part del creixement provincial: passa de 535 a 664 contractes, un 24,1% més, el segon major increment relatiu de la demarcació. A la costa, Lloret de Mar destaca amb un augment del 69,8% (de 126 a 214 contractes), i també creixen amb força Sant Feliu de Guíxols (+39,1%), Roses (+37%), Torroella de Montgrí (+37%), Calonge i Sant Antoni (+51,4%) i Cassà de la Selva (+47,8%). Figueres, la segona ciutat de la demarcació, puja un 14,1% (de 198 a 226 contractes).
Les caigudes més pronunciades es concentren en municipis de volum reduït: Anglès (-62,5%), Vilafant (-61,5%) i Sarrià de Ter (-41,2%), on pocs contractes de diferència ja desplacen molt el percentatge. L'excepció és Puigcerdà, que amb 40 contractes al primer trimestre de 2026, davant dels 66 de fa un any, un descens del 39,4%, és l'única caiguda rellevant en un municipi de volum significatiu.
Preus: evolució desigual, sense un patró territorial clar
A diferència dels contractes, el preu no segueix un patró geogràfic definit: dels 35 municipis analitzats amb dada de preu disponible, setze pugen i divuit es mantenen o baixen.
Els increments de preu més destacats, entre els municipis amb un volum mínim de 30 contractes, són a Puigcerdà (+21,1%), Ripoll (+8,7%) i Arbúcies (+7,1%). El cas de Puigcerdà és especialment rellevant: és alhora el municipi amb la caiguda de contractes més forta i l'augment de preu més elevat de la demarcació, un patró compatible amb una reducció de l'oferta disponible.
Les caigudes de preu més importants, també entre municipis amb volum mínim de 30 contractes, es donen a Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (-10,9%) i Santa Coloma de Farners (-10,9%). A Girona capital, el preu retrocedeix un 4% (de 827 € a 794,29 €) tot i l'augment de contractes, és a dir, es couen més contractes a un preu mitjà lleugerament inferior.
Als municipis amb menys de 30 contractes trimestrals, tant les variacions de preu com les de nombre de contractes s'han de llegir amb prudència: una mostra petita fa que pocs contractes puguin desplaçar el percentatge de forma notable.
Lloguer de temporada: caiguda molt més accentuada a la resta de Catalunya
El lloguer de temporada continua la seva davallada iniciada el 2025 a tota Catalunya. Al primer trimestre de 2026 s'han signat 2.300 contractes de temporada al conjunt del país, davant dels 3.417 de l'any anterior, un descens del 32,7%.
A la demarcació de Girona, la caiguda ha estat molt menys pronunciada: passa de 303 a 267 contractes de temporada, un descens de l'11,9%, molt inferior al -32,7% de Catalunya, al -33,3% de Barcelona i al -50,8% de Tarragona.
Font: Generalitat de Catalunya (dipòsits de fiances INCASOL). Elaboració: Col·legi API de Girona.
Aquesta diferència situa Girona com la demarcació catalana amb el descens més moderat de contractes de temporada durant aquest període.
Valoració del Col·legi API de Girona
El Col·legi API de Girona valora positivament el repunt de contractes que mostren aquestes dades, després d'un 2025 marcat per la contracció generalitzada del mercat de lloguer a la demarcació.
Tot i aquesta millora respecte al primer trimestre de 2025, el Col·legi considera que la situació de fons no ha canviat: els nivells actuals de contractes continuen molt per sota dels que la demarcació necessitaria per satisfer la demanda. Per al Col·legi, el problema de l'habitatge a Girona és estructural i respon a un dèficit d'oferta que un sol trimestre a l'alça no resol.
El Col·legi recorda, a més, que la majoria dels municipis analitzats es troben sota el règim de contenció de rendes propi de les zones de mercat residencial tens, on el preu no es fixa lliurement sinó que està limitat per l'índex de referència. Per al Col·legi, aquesta limitació del preu no soluciona el problema de fons de l'habitatge i, en la pràctica, desincentiva els propietaris a posar el seu habitatge en lloguer, cosa que contribueix a mantenir l'oferta disponible per sota del que caldria.
El col·legi alerta que les mesures d'estímul no s'han de limitar a programes públics de subvenció per captar habitatges. La millor mesura d'estímul és la confiança. El propietari necessita un marc legal segur i lliure d'inestabilitat, sense pressió sancionadora i que permet operar amb tranquil·litat. Així mateix, l’administració hauria de planificar de forma estructural com s'absorbirà el creixement demogràfic, en lloc de traslladar aquesta responsabilitat al sector privat.
*Municipis estudiats: Alt Empordà (Castelló d'Empúries, Figueres, Roses, Vilafant, l'Escala); Baix Empordà (Calonge i Sant Antoni, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Torroella de Montgrí, la Bisbal d'Empordà); Cerdanya (Puigcerdà); Garrotxa (Olot); Gironès (Bescanó, Cassà de la Selva, Celrà, Girona, Llagostera, Salt, Sarrià de Ter); Plà de l'Estany (Banyoles); Ripollès (Ripoll); Selva (Anglès, Arbúcies, Blanes, Caldes de Malavella, Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Vidreres).