El Tribunal Constitucional ha publicat en la seva pàgina web el contingut de l’esperada sentència del passat 26 d’octubre que declara la inconstitucionalitat i nul·litat de diferents articles de la Ley de Haciendas Locales, referits al sistema de determinació de la base imposable de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, (plusvàlua municipal). Informem que:
I.- El Ple del Tribunal Constitucional declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1 paràgraf segon, 107.2 a) i 107.4 del text refós de la Llei de les Hisendes Locals referit a l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (conegut com a Plusvàlua). Es tracta del tercer cop que l'òrgan de garanties es pronuncia sobre aquest impost municipal. El Ple declara la nul·litat del mètode de càlcul, no pas l'existència de l'impost.
II.- La sentència considera que són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d’aquest increment.
III.- La decisió declara la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de l'aprovació de la sentència, i estima la qüestió d'inconstitucionalitat núm. 4433-2020, promoguda per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga i, en conseqüència, declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1 segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, en els termes previstos al fonament jurídic 6.
IV.- Amb això, l'òrgan de garanties estableix que la seva decisió no tindrà efecte retroactiu i per tant no afectarà les resolucions fermes que ja han estat adoptades sobre això per jutjats i tribunals, és a dir, es manté que només podran demanar la devolució del pagat aquells contribuents que hagin reclamat abans del 26 d’octubre.
En aquest sentit, la Sentència estableix que “(…) no es poden considerar situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en aquesta sentència aquelles obligacions tributàries meritades per aquest impost que, a la data de dictar-se aquesta, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada o mitjançant resolució administrativa ferma. A aquests efectes exclusius, també tenen la consideració de situacions consolidades (i) les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se aquesta sentència i (ii) les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada ex art. 120.3 LGT a aquesta data.".
V.- Per tant, aquells contribuents amb liquidacions firmes no es poden acollir a la declaració d'inconstitucionalitat. I tampoc no podran aquells amb liquidacions en termini de recurs o amb autoliquidacions quan no s'hagi interposat el recurs, o sol·licitada la rectificació. Només es pot al·legar la inconstitucionalitat declarada en sentència de 26 d'octubre de 2021 si el recurs o sol·licitud de rectificació es va plantejar abans de la data esmentada, és a dir, abans del 26 d'octubre, si bé, al nostre parer, això podria suposar una infracció legal , doncs la data que s'hauria de tenir en compte per limitar els efectes de la declaració d'inconstitucionalitat és la de la seva publicació al BOE (encara pendent) i no la data del dictat de la sentència, ja que el mateix article 38.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix que "les sentències recaigudes en procediments d'inconstitucionalitat tindran el valor de cosa jutjada, vincularan tots els Poders Públics i produiran efectes generals des de la data de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat."
El Tribunal Constitucional feia temps que advertia l'Executiu que havia de canviar el sistema de càlcul d'aquest gravamen, que sempre sortia a pagar encara que l'operació de compravenda per al venedor de l'immoble fos amb pèrdues. També els hereus i donants havien de pagar aquest tribut. Ara, per ara havent tombat directament la plusvàlua, els ajuntaments no poden tornar a cobrar l’impost fins que s'apliqui un nou sistema de càlcul.
