El 36% dels pisos de lloguer habitual a Barcelona són de grans forquilles (aquells que tenen més de 10 pisos), un percentatge que augmenta fins al 37% si es tenen en compte els habitatges que estan en altres formes de lloguer, com els pisos cedits i els turístics, segons els resultats de l'estudi Estructura i concentració de la propietat d'habitatges a Barcelona 2021, de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. El mateix estudi indica que el percentatge de veïns de la ciutat que viu de lloguer puja i s'acosta al 40% (als anys vuitanta va assolir el 46% i el 2000 no arribava al 30%), o que la majoria de pisos en renda (el 51%) pertanyen a propietaris que tenen tres pisos o més.
La regidora d?Habitatge, Lucía Martín, i la presidenta de l?O-HB, Carme Trilla, van presentar ahir els resultats d?aquesta tercera edició, que xifra en el 38,5% els habitatges que són de lloguer actualment (290.416 pisos dels 754.326 que té el conjunt del parc). L?informe busca explicar la realitat de les grans magnituds de l?habitatge de lloguer en un moment en què la ciutat viu una crisi habitacional amb els preus en màxims i quan està pendent el desenllaç de la llei d?habitatge del Govern.
Martín va quantificar en unes 720.000 les persones que viuen de lloguer, dades que equipessin Barcelona amb ciutats europees com París o Berlín, tot i que va lamentar que aquestes ciutats tinguin "molt més parc públic i algun tipus de control" en la regulació de preus.
La majoria de les grans forquilles (casolans amb 10 o més pisos) són persones jurídiques (el 77,3%) i el 51,4% del total dels habitatges de lloguer són de propietaris que tenen tres o més habitatges. Per Martín, aquestes dades corroboren que "no és cert" que el parc de lloguer de la ciutat estigui en mans de propietaris en situació de vulnerabilitat, per la qual cosa va insistir que trenquen el relat que, segons ella, s'usa per posicionar-se en contra de la regulació de preus del lloguer.
Agents del sector, com la Cambra de la Propietat o els Agents de la Propietat Immobiliària, van basar el seu rebuig a la llei catalana de contenció de rendes (anul·lada pel Tribunal Constitucional) en què perjudicava propietaris particulars.
