El nou índex de preus de referència estatal per al lloguer, que s'implementarà a partir del 13 de març a Catalunya i afectarà 140 municipis identificats com a zones d'alta tensió pel que fa a l'accés a l'habitatge, representa un canvi significatiu en la regulació del mercat immobiliari. Aquest índex, desenvolupat pel Ministeri d'Habitatge, té l'objectiu de mitigar l'escalada dels preus dels lloguers i garantir un accés més equitatiu a l'habitatge en aquestes àrees considerades crítiques.
El sistema d'establiment dels preus de referència pren en consideració una sèrie de factors clau relacionats amb les característiques específiques de cada propietat, com la superfície de l'habitatge, el seu estat de conservació, la disponibilitat d'ascensor, la presència d'aparcament, l'any de construcció, entre altres elements rellevants. A partir d'aquests paràmetres, es determina un rang de preus que serveix com a marc de referència per a la negociació del lloguer entre les parts interessades.
A més, cal destacar que aquest índex es mantindrà actualitzat anualment segons les dades de l'IRPF, s'estableixen restriccions als nous contractes de lloguer per evitar increments excessius. En aquest sentit, els nous contractes no podran superar el preu del darrer, si ha estat vigent en els últims cinc anys, després d'aplicar l'Índex de Preus al Consum (IPC).
Aquesta iniciativa pretén abordar les preocupacions creixents sobre l'accessibilitat a l'habitatge en zones urbanes amb una alta demanda i una oferta limitada, com ara l'àrea metropolitana de Barcelona i altres zones costaneres de Catalunya. Tot i això, ha suscitat tensions entre l'Estat i la Generalitat, ja que aquesta última advocava per un sistema de regulació propi i un preu de referència fix, mentre que el Govern central ha optat per un enfocament homogeni a tot l'estat.
