L'índex de referència de preus de lloguer, que s'implementa a partir d'aquest divendres, té un impacte significatiu en el mercat del lloguer a Espanya. Aquesta mesura estableix un marc regulatori destinat a controlar les pujades excessives dels lloguers, especialment en les àrees considerades com a "zones tensionades".
Primerament, l'índex estableix una forquilla de preus per a cada àrea i municipi, basada en dades del Banc d'Espanya i la declaració de la renda dels propietaris de pisos. Això significa que tant els nous contractes de lloguer com les renovacions estan subjectes a aquests límits de preu. Per als contractes nous i renovacions, el preu del lloguer no pot excedir aquesta forquilla.
Els grans tenidors de propietats, definits com aquells amb cinc o més habitatges en propietat, també estan obligats a respectar aquests límits en els nous contractes i renovacions. En cas contrari, poden imposar-se sancions i altres mesures.
Per als nous lloguers o habitatges que no han estat en lloguer durant els últims cinc anys, s'imposa una restricció addicional: el preu del lloguer ha d'estar per sota del que marca l'índex de referència.
Més enllà dels límits inicials dels nous contractes, l'índex també regula les pujades anuals del preu del lloguer. En aquest sentit, cap augment pot superar el 3%, coincidint amb l'Índex de Preus al Consum (IPC).
Aquesta mesura s'ha establert com una resposta als creixents problemes d'accessibilitat al lloguer a Espanya, amb la intenció de proporcionar estabilitat als llogaters i frenar l'impacte negatiu que les pujades de lloguer poden tenir en els ingressos de les llars. Tot i així, és fonamental revisar les disposicions específiques de la legislació i entendre com afecta la teva situació individual com a llogater.
