El Banc d'Espanya ha realitzat una simulació per a avaluar l'impacte de diverses polítiques públiques en el mercat de l'habitatge, enmig del creixent debat sobre l'accés a l'habitatge a Espanya. Segons aquesta simulació, el preu de l'habitatge podria baixar entre un 10% i un 15% en una dècada si es duplica la producció d'habitatges nous, que actualment està en al voltant de 100.000 unitats per any, una xifra mínima des de la bombolla immobiliària.
No obstant això, l'augment de l'oferta per si sol pot no ser suficient per a garantir un accés a l'habitatge adequat per a tots els grups demogràfics. S'estima que només les llars majors de 35 anys, que actualment destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, es beneficiarien d'aquesta reducció de preus.
El Banc d'Espanya també ha plantejat un escenari alternatiu en el qual l'augment de l'oferta es combina amb "reformes estructurals", amb l'objectiu d'augmentar en un 15% la renda relativa de les llars menors de 35 anys. Aquestes reformes podrien incloure polítiques fiscals i d'un altre tipus.
Quant a mesures específiques, el Banc d'Espanya ha avaluat l'impacte de diferents polítiques, com la reducció d'impostos a la compra d'habitatges, un augment de l'Impost de Béns immobles (IBI) i l'aval del 20% a la compra d'habitatge. Es conclou que la reducció generalitzada d'impostos a la compra podria augmentar la quota d'habitatge en propietat per part de menors de 35 anys en fins a un 8%, però també provocaria un augment del preu de més del 5%. D'altra banda, un augment del 60% en l'Impost de Béns immobles podria reduir els preus de l'habitatge en venda en més d'un 5%, però augmentaria els costos de lloguer.
