La carestia de l’habitatge a Espanya està provocant que només el 16% dels joves d'entre 16 i 29 anys aconsegueixin emancipar-se, segons l’estudi "Determinants de l’emancipació residencial dels joves a Espanya", elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE). Aquest percentatge és 7,3 punts inferior al de fa una dècada. Entre els joves de 30 a 34 anys, la taxa d’emancipació també ha caigut 4,5 punts, situant-se en el 69,8%. L'edat mitjana d’emancipació és actualment de 29,5 anys.
Diversos factors contribueixen a aquest retard en l’emancipació, com la reducció de la taxa de matrimoni, l’augment dels estudis superiors i la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris juvenils, que han crescut un 25% des de 2004, mentre que l’IPC ha augmentat un 41%. Paral·lelament, els lloguers han augmentat un 28,5% des de 2015, i els preus de venda un 42%. A més, la construcció d’habitatge protegit ha disminuït dràsticament, del 85.028 unitats el 1997 a 4.938 el 2017. Només el 2,5% del parc de lloguer és habitatge social, comparat amb el 10% a la Unió Europea.
L’estudi subratlla la necessitat d’augmentar l’oferta d’habitatges públics i privats, tant de lloguer com de propietat, especialment a les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes. No obstant això, mesures com la regulació del mercat del lloguer no han funcionat ni a Catalunya ni a altres països, segons el professor Josep Maria Raya. Al contrari, aquestes mesures han fet que els petits propietaris venguin els seus pisos i els grans inversors es desplacin a zones amb més seguretat jurídica.
Per facilitar l’accés dels joves a la propietat, l’estudi proposa importar fórmules del Regne Unit, com la copropietat, on l’Estat posseeix un percentatge de l’habitatge, o els préstecs participatius, on l’Estat assumeix el risc d’impagament. També suggereix modificar la política de sòl, augmentar el pressupost públic destinat a habitatge i promoure productes específics per als joves, com el coliving.
Pel que fa a l’estalvi, aquest ha crescut principalment en les llars amb rendes més altes i entre la gent gran. La taxa d’estalvi va augmentar fins al 11,7% de la renda disponible bruta el 2023, però només les llars amb ingressos alts i els majors de 50 anys han pogut incrementar els seus recursos. Això indica una asimetria en la distribució de l’estalvi, amb les llars més joves i amb ingressos més baixos experimentant una caiguda en la renda disponible.
