A Catalunya, el dèficit d'habitatge social és evident, amb dos terços dels municipis que no han registrat la construcció de cap habitatge protegit en les últimes dues dècades. El parc de lloguer social només representa l'1,7% del total, molt per sota de la mitjana europea del 9%. Tot i que el 2023 ha estat l'any amb més construcció d'habitatge social en més d'una dècada, amb 2.243 nous pisos finalitzats, aquesta xifra no és suficient per atendre la creixent demanda: les sol·licituds per accedir a habitatges de protecció oficial s'han triplicat en els últims deu anys, arribant a les 46.608.
En resposta a aquesta crisi, el Govern ha anunciat un ambiciós pla que preveu la construcció de 50.000 pisos públics fins al 2030 i un total de 166.500 en 20 anys. Aquest objectiu forma part del Pla Territorial Sectorial d'Habitatge, que fixa una meta total de 275.000 habitatges de lloguer social, dels quals 166.500 serien de nova construcció i la resta provindrien d'adquisicions o de la mobilització d'habitatges existents cap al lloguer social.
Tot i així, el sector immobiliari i els agents socials mostren escepticisme respecte a la viabilitat d'aquestes mesures. Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors de Catalunya (APCE), considera que els temps i costos dels permisos són un obstacle per a la construcció d'habitatge social, i denuncia que sovint la fase de permisos s'allarga més que la construcció mateixa. Òscar Gorgues, de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, qüestiona la disponibilitat de sòl per aquests projectes i subratlla la falta de recursos financers, materials i humans de l'administració per tirar-los endavant. També Ferran Font, portaveu de Pisos.com, qüestiona com s'executaran aquests plans, especialment en zones amb alta demanda i poca disponibilitat de terrenys.
Històricament, Catalunya ha construït habitatge social per a la venda, però això ha provocat que aquests pisos acabin al mercat privat, perdent el seu propòsit original. Entitats com el Sindicat de Llogateres critiquen aquest model, considerant-lo un error perquè els pisos protegits haurien de mantenir-se dins del mercat de lloguer social per tal de complir una funció social a llarg termini. La presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carme Trilla, explica que, si no s’hagués venut aquest habitatge, Espanya tindria el parc d’habitatge protegit més gran d'Europa.
Alhora, la situació de crisi habitacional es reflecteix en l’augment del nombre de sol·licitants de lloguer social, un signe del desajustament entre oferta i demanda.
