La crisi de l’habitatge assequible a Catalunya ha tornat a ser una preocupació principal, similar al pic de la bombolla immobiliària del 2007, tot i que ara els factors causants són diferents. Aquesta crisi és resultat d’una combinació de baixa oferta i alta demanda.
Baixa oferta:
- Derrumbament de la construcció: Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, el sector constructor es va enfonsar i no s’ha recuperat plenament. L’any 2023, només es van acabar 13.000 habitatges a Catalunya, molt lluny dels 80.000 del 2007.
- Concentració a segones residències: La construcció es focalitza en zones turístiques com la Cerdanya o el Baix Empordà, mentre que en comarques densament poblades com el Barcelonès o el Vallès Occidental la promoció és ínfima.
Alta demanda:
-
Increment poblacional:
- L’arribada d’immigració estrangera i de dins de la UE ha augmentat la pressió sobre el mercat. Això ha generat pujades de preus, especialment a les zones cèntriques.
- Canvis socials, com llars més petites i l’envelliment de la població, també impulsen la demanda d’habitatges.
-
Atractiu de les grans ciutats:
- Ciutats com Barcelona actuen com a imants per joves i professionals, la qual cosa intensifica la competència i els desplaçaments cap a les zones metropolitanes.
- L’efecte del turisme, amb plataformes com Airbnb, ha contribuït a apujar els lloguers i preus de compra.
-
Impacte de les polítiques de crèdit:
- Els tipus d’interès baixos i la disponibilitat de crèdit fàcil han inflat els preus de l’habitatge, mentre que les rendes de les famílies no han crescut al mateix ritme. Entre el 2000 i el 2022, els ingressos han augmentat un 65%, però els preus de compra i lloguer s’han gairebé triplicat.
Perspectives i desafiaments:
- Es preveu un augment de més de 300.000 llars a Catalunya fins al 2030, però prop del 46% no podran accedir al mercat sense ajuda pública.
- El debat sobre possibles solucions oscil·la entre regulacions estrictes (com els topalls de lloguer) i la liberalització total del mercat.
Aquest escenari posa de manifest la necessitat de polítiques públiques efectives per fer front a una crisi que continua marcant les desigualtats socials i econòmiques
