El 2024 el mercat immobiliari a Catalunya ha experimentat una activitat notable, amb 145.878 habitatges venuts, fet que suposa un increment de l’11% respecte al 2023. Les compravendes per part d’estrangers també han augmentat: es van registrar 21.642 operacions, un 7% més que l’any anterior. Això representa el 14% del total de transaccions al territori.
Pel que fa als preus, el cost per metre quadrat va créixer un 5%, evidenciant la tendència a l’alça del valor de l’habitatge.
Compradors estrangers
Entre els compradors estrangers destaca el pes dels:
-
Francesos (15,8% de les compres d’estrangers),
-
Italians (9,4%) i
-
Marroquins (9,2%).
Catalunya concentra el 15,6% del total de compres fetes per estrangers a tot l’Estat espanyol.
Finançament
Quant al finançament, tot i que el nombre d’hipoteques va créixer un 19%, gairebé la meitat de les compres (49%) es van fer sense hipoteca. Aquesta proporció es manté elevada, tot i que lleugerament per sota de la dels últims anys (51% el 2023, 55% el 2022 i 52% el 2021). Segons el Col·legi Notarial, aquestes compres es van fer mitjançant autofinançament, ajudes familiars o finançament alternatiu.
Canvis legals i impacte
Un dels fets més rellevants del 2024 ha estat l’aplicació del dret de tanteig i retracte per part de la Generalitat, vigent des del febrer. Aquesta mesura afecta les operacions de venda d’habitatges per part de persones jurídiques amb cinc o més immobles, atorgant prioritat a l’administració per adquirir-los.
Aquest canvi legal va paralitzar moltes operacions de compravenda, ja que no podien tirar endavant fins que la Generalitat certifiqués que renunciava al dret de compra preferent. Això va generar importants afectacions per als compradors, com ara:
-
Haver deixat el pis anterior
-
Estar a mitja mudança
-
Perdre ofertes hipotecàries que eren temporals.
Tot i que la Generalitat ha intentat agilitzar els tràmits, el Col·legi Notarial apunta que el procés ha estat problemàtic i ha generat desconfiança al sector.
A tall d’exemple, el febrer de 2024 es va registrar una caiguda del 38% en les compres per part d’estrangers respecte al mateix mes de l’any anterior, un descens que es relaciona directament amb aquest nou dret d’intervenció pública.
