Catalunya es troba molt per sota de la mitjana europea pel que fa al lloguer social: només el 2% dels habitatges principals tenen aquest règim, lluny del 9% europeu. Per assolir aquesta xifra el 2045, el govern calcula que caldria incorporar 260.000 pisos de lloguer social en 20 anys, un ritme de 37 pisos diaris, dels quals 25 serien d’obra nova. Es tracta d’un esforç de construcció mai vist al país.
Del total previst, un 70% (184.000 pisos) s’haurien de construir de zero, mentre que la resta vindrien de compres al mercat i de la mobilització de pisos buits o de lloguer privat. Diversos experts coincideixen que l’objectiu és tècnicament possible, però només si hi ha una inversió pública molt superior, simplificació normativa i un compromís polític estable que garanteixi continuïtat, fins i tot quan canviï el govern.
El pla territorial del govern fixa objectius més alts en zones de màxima demanda i tensió residencial, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el litoral, on municipis com Mataró, Lloret de Mar, Palafrugell o Salou haurien d’arribar al 10,3% de lloguer social el 2045. Actualment, cap municipi de les zones tensionades arriba a la mitjana europea: Barcelona es queda entre el 2% i el 3%, i Sant Adrià de Besòs és el millor de l’AMB amb gairebé un 6%.
En canvi, destaca Salt, que ja frega el 9% i és el municipi gran amb més pes d’habitatge social. Ho ha aconseguit principalment gràcies a l’ús intensiu del dret de tanteig i retracte, adquirint habitatges de bancs i grans tenidors per destinar-los tant a famílies vulnerables com a joves que es volen emancipar. El municipi mostra que, amb estratègies actives i continuades, es poden generar resultats significatius.
