Les dades de la Generalitat de Catalunya confirmen una contracció severa del mercat de lloguer a tota la demarcació. La província ha perdut el 31,9% dels contractes des del 2021, amb Girona capital encapçalant la caiguda amb un 41,5% menys, en els últims cinc anys. El preu mitjà provincial puja fins als 680,55 €/mes, un 2,60% respecte el 2024,el creixement més alt de les quatre províncies.
Visió general: Girona, la província més afectada
Les darreres dades publicades per la Generalitat de Catalunya evidencien una tendència preocupant al mercat de lloguer de la província de Girona. Amb 10.973 contractes signats el 2025, front als 12.305 del 2024, la caiguda anual arriba al 10,8%, la més elevada de les quatre províncies catalanes i per sobre de la mitjana de Catalunya, que registra un descens del 8,9%. Si ampliem la visió fins al 2021, la contracció és encara més severa, la província ha passat de 16.132 contractes signats a 10.973, una pèrdua del 31,9% en cinc anys.
Paral·lelament, el preu mitjà del lloguer a Girona ha crescut un 2,6% respecte a l'any anterior, situant-se en 680,55 €/mes. Un increment que es pot explicar amb l’IPC, nacional que ha sigut del 2,3% anual.
.png)
El saldo de contractes a Catalunya, en mínims dels darrers cinc anys
Una dada que reflecteix la magnitud de la crisi habitacional és el saldo net de contractes de lloguer a Catalunya, és a dir, les altes menys les baixes. El 2025, aquest saldo se situa en tan sols 8.895 contractes, enfront dels 27.536 del 2021, una reducció del 67,7% en cinc anys.
Cal llegir aquesta dada amb precisió. Les baixes de contractes, és a dir, els lloguers que es tanquen, han disminuït de 140.306 el 2021 a 99.162 el 2025. Això pot explicar-se en part per una menor mobilitat de la població i per l'allargament de la durada dels contractes vigents. Però el veritable problema no és que la gent abandoni menys els seus pisos de lloguer.
El factor crític és el col·lapse de les altes de nous contractes: el 2021 se'n formalitzaven 167.842 a Catalunya; el 2025, aquesta xifra ha caigut fins a 108.057, un descens del 35,6%. Aquest any, gairebé 60.000 contractes menys han entrat al mercat del lloguer respecte al 2021. Amb un saldo net de menys de 9.000 unitats, el parc de lloguer disponible pràcticament no creix, mentre la demanda segueix sent molt superior a l'oferta. Una tendència que a la província de Girona es tradueix en la pèrdua del 31,9% dels contractes signats des del 2021.
Municipis de la demarcació: una caiguda generalitzada
L'Observatori Immobiliari impulsat pel Col·legi API de Girona, el Col·legi d'Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors ha analitzat 35 municipis de la demarcació. El resultat és contundent: 30 dels 35 municipis perden contractes de lloguer respecte a l'any anterior, i 24 municipis registren un creixement de preus per sota de l'IPC (2,3%), la qual cosa indica que la contenció de rendes ha tingut un efecte limitat a la majoria del territori. De fet, 13 municipis han registrat fins i tot un increment negatiu dels preus, és a dir, una reducció del preu mitjà del lloguer respecte a l'any anterior.
Pel que fa als extrems, Tossa de Mar és el municipi que ha experimentat un augment més elevat del preu del lloguer, passant de 615,80 € el 2024 a 692,70 € el 2025, un increment del 12,48%. A l'altre extrem, Caldes de Malavella és el municipi que ha registrat la davallada més pronunciada, amb un descens del 8,32%, passant de 875,60 € el 2024 a 802,70 € el 2025.
La perspectiva a llarg termini és encara més reveladora. Comparant les dades de 2025 amb les del 2021, es constata una destrucció massiva de l'oferta de lloguer a tota la província. Girona capital acumula la caiguda més pronunciada, amb un 41,5% menys de contractes, passant de 3.735 a 2.185. Figueres perd gairebé el 40% de l'oferta, i municipis costaners com Lloret de Mar o Sant Feliu de Guíxols cauen entre un 31% i 37%.
.png)
Capitals de comarca: caigudes de fins al 14,7%
A Girona capital, el nombre de contractes ha passat de 2.465 el 2024 a 2.185 el 2025, una reducció de l’11,4%. Malgrat la davallada, el preu s'ha enfilat fins als 816,03 €/mes, un 30,8% més car que el 2021, amb un IPC d’aquest període de 19,60%.
A Figueres, la caiguda és del 14,7% en un any (de 956 a 815 contractes), i arriba al 39,8% des del 2021. El preu ha pujat de 476,80 € el 2021 a 580,70 €/mes el 2025. Olot és un dels dos municipis analitzats que manté estable el nombre de contractes respecte al 2024 (633), juntament amb Santa Cristina d'Aro. Malgrat això, acumula una pèrdua del 24,2% des del 2021.
Als municipis de la costa, la situació és similar. Sant Feliu de Guíxols registra la caiguda anual més pronunciada entre els municipis analitzats, amb un descens del 18,6% (de 360 a 293 contractes). Roses baixa un 6,7% i Lloret de Mar un 13,4%. En tots els casos, els preus s'han incrementat respecte al 2021.
Contractes de temporada: també a la baixa
El lloguer de temporada, que en els darrers anys havia crescut com a alternativa al lloguer habitual, també experimenta una davallada a la província de Girona. El 2025 s'han signat 1.227 contractes de temporada, front als 1.498 del 2024, la qual cosa representa un descens del 18,1%. Aquesta tendència és coherent amb la dinàmica general del mercat i es repeteix a tot Catalunya, on els contractes de temporada han passat de 13.517 el 2024 a 13.152 el 2025.
Malgrat la davallada, els contractes de temporada continuen representant un pes significatiu dins del total de la demarcació: l'11,2% dels contractes signats a Girona el 2025 han estat de temporada (1.227 sobre un total de 10.973). El municipi amb més contractes de temporada és Girona capital, on s'han signat 529 contractes de temporada el 2025, enfront dels 578 del 2024, una reducció del 8,5%.
Valoració del Col·legi API de Girona
Cada any es perden més contractes de lloguer i el mercat residencial es troba en una situació cada vegada més adversa. Tot i que les futures promocions d'habitatge públic són necessàries i positives, la realitat actual exigeix mesures immediates, realistes i eficaces.
Des del col·lectiu professional dels agents de la propietat considerem imprescindible facilitar la col·laboració entre l'Administració, els propietaris i els professionals del sector. Els professionals tenim coneixement directe del mercat, experiència en la mediació entre parts i capacitat per aportar seguretat jurídica, transparència i confiança als contractes de lloguer.
En aquest sentit, cal deixar enrere una dinàmica basada en la desconfiança, la pressió normativa constant i l'amenaça de sancions. Una regulació canviant, complexa i sovint percebuda com una persecució cap als propietaris i els professionals no afavoreix que es formalitzin més contractes. Al contrari, pot provocar que molts propietaris se sentin insegurs, desincentivats o fins i tot empesos a buscar alternatives més informals, amb el conseqüent perjudici per al mercat i per a les famílies que necessiten habitatge.
Els propietaris necessiten seguretat jurídica, estabilitat normativa i confiança, més que ajuts puntuals o mesures aïllades. Cal reduir la incertesa provocada per marcs jurídics canviants, així com evitar una pressió sancionadora excessiva sobre els contractes formalitzats. Si es vol afavorir que més propietaris posin habitatges al mercat de lloguer, és imprescindible generar un entorn estable, segur i col·laboratiu.
Per això, demanem a les administracions que impulsin mesures que incentivin realment els propietaris a oferir habitatges de lloguer amb garanties, però sempre comptant amb la col·laboració dels professionals acreditats. Els agents de la propietat immobiliària aporten coneixement del mercat, responsabilitat professional i seguretat jurídica, elements indispensables per donar resposta a la crisi residencial.
Cal una política d'habitatge que generi confiança, que protegeixi els drets de totes les parts i que entengui que, sense propietaris disposats a llogar i sense professionals que garanteixin bones pràctiques, difícilment s’incrementarà l’oferta de lloguer.
