En Ricardo i la Josefina tenien una feina i una vida "normal" fins que la crisi econòmica els va portar a l'atur el 2013. La situació es va allargar, van agotar tots els préstecs i va arribar un moment en el qual no podien pagar el lloguer del pis en el que vivien al barri de Vallecas, Madrid. Així que, amb les seves tres filles petites, van emprendre l'únic camí que van veure possible: l'okupació. "És un fracàs absolut, al principi tens un sentiment de culpa, després veus que no, que és una situació d'abandonament institucional", apunta Ricardo.
El 2015 van entrar en un habitatge buit propietat d'un banc (que després va comprar un fons d'inversió) al districte de Villaverde i, des d'aleshores, asseguren que no han deixat d'intentar regularitzar la seva situació, sol·licitant habitatge públic des d'abans de l'okupació i intentant negociar un lloguer social, sense èxit. Han tingut diferents intents de desnonaments, sempre fracassats gràcies al recolzament de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual ell n'és ara també un conegut activista.