Abdeslam Challak, la seva dona i els seus tres fills, el més gran de vuit anys, fa molts mesos que viuen en un allotjament dels que l’Ajuntament Gironaposa a disposició de persones i famílies amb situacions vulnerables per evitar que hagin de dormir al carrer. Un recurs «temporal», com s’insisteix des dels Serveis Socials, perquè si no es «cronifica», com en el cas de Challak i la seva família, l’ajuntament es queda sense espai «per a més gent que ho necessita». Per això, el cas d’Abdeslam Challak no entrava dins del grup de set famílies a qui l’Ajuntament de Girona va decidir «in extremis» mantenir el suport més enllà de la data límit marcada per ahir, 1 d’agost. El director de l’hostal no el tenia a la llista dels que es podien quedar. Havia de marxar. La solució no va arribar fins ben entrada la tarda. «Li he dit a l’assistenta que me n’anava a viure al riu amb els meus tres fills i, al final, ens ha deixat una setmana més», respirava alleugerit Chagaal que, amb una setmana més de coll, sospira perquè li acabi arribant l’Ingrés Mínim Vitalque t’he demanat des de fa temps. «Si rebo un ingrés, em busco un pis on sigui i marxo; pateixo pels meus fills, jo puc agafar la motxilla i anar a un altre lloc, però no em puc imaginar que ells dormin al carrer».
