És abusiva la negativa de la comunitat a realitzar obres amb el designi de danyar un o diversos comuners, per aconseguir contraprestacions a què la comunitat no té dret, i en general, quan la comunitat no té un interès seriós en aquesta prohibició i, per contra, aquella actuació satisfà una necessitat important del comuner en l'ús o l'explotació del seu element privatiu[3]. En altres paraules, en la mesura que aquesta decisió de la comunitat és perjudicial per als drets i els interessos d'un comuner ha d'estar emparada en un interès legítim que sigui digne de protecció (Sentències AP Màlaga de 30 de juny de 2016 i AP Madrid de 9 de març de 2016), ja que si no és així, la balança s'ha d'inclinar a favor de l'interès individual invocat, i ha de prevaler la protecció d'aquest darrer per sobre de la voluntat majoritària.
