Joves a Catalunya, especialment a Badalona, experimenten obstacles significatius en el procés d'emancipació, predominantment a causa dels alts preus del lloguer. Els joves, amb sous mitjans d'aproximadament 1.140 euros al mes, es veuen obligats a viure en condicions precàries, ocupant pisos en situacions desfavorables, i a compartir habitatges per fer front als costos inabastables del lloguer.
La manca d'alternatives estables i les dificultats per accedir a habitatges pròpis condueixen a situacions de vulnerabilitat. Això es reflecteix en l'edat mitjana d'emancipació, que ronda els trenta anys, situant-se per sota de la mitjana europea. Les protestes i crítiques als serveis socials sorgeixen com a resposta a la manca de suport i a la percepció que els joves es veuen tractats com a adults de segona classe.
Aquesta situació no només afecta la qualitat de vida dels joves, sinó que també genera una ansietat constant sobre el futur, ja que molts es veuen forçats a ocupar pisos en circumstàncies difícils. En definitiva, la complexitat del mercat immobiliari i les condicions laborals precàries creen una realitat preocupant per a la joventut, amb impactes significatius en la seva estabilitat emocional i les seves perspectives de futur.
