La llei d'Habitatge a Catalunya es troba amb forats legals que podrien minvar el seu impacte efectiu en el control dels lloguers. La llei no estableix un règim sancionador, deixant als afectats principalment la via judicial per a fer complir els seus drets. L'administració no té recursos per comprovar elements clau en la fixació del preu del lloguer, com la condició de gran tenidor o la renda anterior.
Els llogaters es veuen obligats a buscar la renda anterior al lloguer, però l'administració no comprova si aquesta informació és precisa o si els preus s'ajusten als límits de l'índex, especialment en el cas de grans tenidors. Els propietaris particulars, que representen el 85% del mercat de lloguers a Catalunya, estan fora dels mecanismes sancionadors de la llei.
Això posa una càrrega addicional sobre els llogaters, que poden haver de recórrer als tribunals per resoldre els conflictes. Els especialistes alerten que això podria provocar un augment de conflictes i judicialització dels lloguers. A més, la desinformació dels llogaters pot minvar l'efectivitat de la llei, ja que molts propietaris aprofiten la confusió per augmentar les rendes.
Només les agències immobiliàries estan sotmeses a sancions, amb la possibilitat de perdre la seva inscripció en el registre d'agents immobiliaris si incompleixen la normativa. Això les converteix en els principals garants del compliment de la llei en els lloguers oferts per particulars.
