L'accés a l'habitatge és un problema greu per als joves a Espanya a causa de salaris baixos, ocupació precària i l'augment dels preus immobiliaris. Entre 2015 i 2022, el preu mitjà de l'habitatge va augmentar més del 40%, mentre que els salaris dels joves només van pujar un 24-26%, segons un informe del Banc d'Espanya. Això ha retardat l'emancipació, amb el 66% dels joves entre 18 i 34 anys encara vivint amb els seus pares en 2022. Aquesta dada ubica Espanya en les a baix de tot de la llista europea, on només és superat per Itàlia on quasi al 70% dels joves viuen amb els pares. Alemanya per exemple té un 30% dels joves vivint amb els pares, mentre França un 43%.
A més, Espanya està al capdavant de joves que viuen en habitatges cedits de manera gratuïta per part de familiars, amb prop d'un 15%, el doble que la mitjana comunitària. En canvi, registra el pitjor volum de joves que viuen de lloguer a un preu per sota de mercat.
Els experts suggereixen diverses solucions, una de les principals és augmentar l'oferta d'habitatges, especialment de protecció oficial, mitjançant la col·laboració entre el sector públic i privat. També es proposen incentius fiscals i mesures de seguretat jurídica per a estimular el lloguer a preus assequibles i protegir tant propietaris com a inquilins. A més, és vital fomentar ocupacions estables i ben remunerats per als joves i ajustar les lleis per a evitar mesures que descoratgin l'oferta de lloguer. Finalment, se subratlla la importància de l'educació financera perquè els joves puguin gestionar millor els seus ingressos i estalviar per a adquirir un habitatge en el futur.
Abordar aquest problema requereix polítiques integrals i a llarg termini que millorin l'accés dels joves a l'habitatge de manera efectiva i sostenible.
