La Llei pel Dret a l'Habitatge, que va entrar en vigor el 25 de maig de 2023, compleix un any sense aconseguir els efectes desitjats en el mercat de lloguer. Malgrat la seva validesa confirmada pel Tribunal Constitucional, la seva implementació ha estat limitada. Només Catalunya ha iniciat la declaració de 'zones tensionadas', un mecanisme crucial de la llei. Aquest procediment implica que els ajuntaments sol·licitin aquesta declaració a les comunitats autònomes, que al seu torn han de demanar-lo al Ministeri d'Habitatge. No obstant això, moltes regions governades pel Partit Popular han rebutjat implementar aquesta mesura.
En l'últim any, el preu del lloguer ha augmentat significativament. Dades de Brains Real Estate indiquen un increment del 9.24% entre juny de 2023 i març de 2024, mentre que Idealista reporta un augment superior al 12%. A més, l'oferta de lloguers permanents ha disminuït un 15%, mentre que els lloguers per temporada i per habitacions, que eviten les restriccions de la llei, han crescut notablement.
L'únic punt de la llei aplicat de manera general ha estat la limitació en l'actualització dels contractes de lloguer, que s'han restringit al 2% anual durant 2022 i 2023, i al 3% durant 2024, amb la previsió d'un nou índex per part de l'INE per a 2025, encara en desenvolupament.
La llei ha estat objecte de crítiques des de diversos sectors. El Banc d'Espanya ha assenyalat que podria tenir efectes contraproduents, com l'augment de preus i la reducció de l'oferta de lloguers disponibles, forçant als arrendadors a optar per modalitats menys regulades. Helena Beunza, de l'Associació de Propietaris d'Habitatges en Lloguer (ASVAL), ha criticat la llei per desincentivar la inversió en habitatge i ha proposat la necessitat d'implementar mesures basades en dades reals i fomentar la col·laboració públic-privada per a augmentar l'oferta d'habitatge assequible.
