La situació de l'accés a l'habitatge per part dels joves a Catalunya ha canviat significativament en les darreres dècades. Segons les dades del Col·legi Notarial de Catalunya (CNC), només el 21% dels compradors d'habitatge l'any passat tenien menys de 35 anys, una xifra molt inferior al 43% del 2007. A més, l'edat mitjana dels compradors d'habitatge ha augmentat fins als 47 anys, la més alta de la sèrie històrica, comparada amb els 37 anys del 2007.
Un dels principals motius d'aquest canvi és l'enduriment de les condicions de finançament. Mentre que el 2007 els bancs finançaven el 100% del preu de l'habitatge i sovint afegien un 20% més per cobrir impostos i mobles, actualment les hipoteques no cobreixen el 100% i es requereix un estalvi previ per a la paga i senyal. Aquest fet exclou la majoria dels joves del mercat de compra d'habitatges.
Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com, destaca que els joves són el col·lectiu més actiu en la recerca d'habitatge, però es concentren principalment en el lloguer. Molts només es plantegen ser propietaris quan reben una herència o donació. Malgrat això, els joves segueixen desitjant ser propietaris, ja que ho veuen com una bona inversió i una forma de generar ingressos mitjançant el lloguer.
Segons Juan Antonio Módenes, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, hi ha una inèrcia social a favor de la propietat, ja que ser propietari ha permès a les generacions anteriors viure confortablement amb una pensió baixa. Tot i això, actualment només les classes socials més privilegiades poden aconseguir-ho.
La falta d'estalvi previ per part dels menors de 35 anys s'atribueix al menor poder adquisitiu dels salaris i al fet que molts no volen limitar les seves opcions de lleure per un compromís de diverses dècades. A més, el suport familiar és sovint necessari per a la compra d'habitatge, ja sigui a través de préstecs, donacions o actuant com a fiadors de la hipoteca.
Les solucions proposades inclouen l'augment dels avals de l'ICO per a l'entrada, l'extensió dels beneficis fins als 40 anys, i l'augment de la construcció d'habitatges per evitar la pujada de preus deguda a una major demanda.
