Aquesta tendència es pot atribuir a la llei d'Habitatge aprovada fa més d'un any, que limita les capacitats dels propietaris en l'àmbit del lloguer permanent, portant molts a retirar els seus habitatges del mercat de lloguer permanent i passar-los al mercat de lloguer de temporada, que de moment té menys restriccions. Un de cada cinc pisos anunciats a Girona ara correspon a lloguer de temporada.
Aquest fenomen no és exclusiu de Girona; es reflecteix també a altres zones de Catalunya. A Barcelona, el lloguer permanent ha caigut un 45% mentre que el lloguer temporal ha augmentat un 48%, amb el 42% dels anuncis corresponents a aquesta modalitat. A les comarques tarragonines, el lloguer temporal ha incrementat un 135% i a Lleida un 140%.
A nivell estatal, l'oferta de lloguers temporals ha augmentat un 55%, arribant al 13% del mercat total, mentre que el lloguer permanent ha disminuït un 17%. Ciutats com Barcelona i Sant Sebastià tenen els percentatges més alts de lloguer temporal (42% i 34% respectivament).
El govern català va aprovar un decret llei per regular el lloguer de temporada, definint-lo i especificant els drets dels arrendataris en zones tensionades. No obstant això, el decret no va ser validat per la Diputació Permanent del Parlament. El govern espanyol també està treballant en regulacions per afrontar la tensió dels preus, però s'enfronta a obstacles competencials, ja que la majoria de les regulacions d'habitatge estan en mans de comunitats i ajuntaments.
