La crisi de l'habitatge a Espanya ha esdevingut una de les qüestions socials més preocupants, segons un informe del Banc d'Espanya. Aproximadament el 40% de les llars que viuen de lloguer es veuen obligades a dedicar més del 40% dels seus ingressos al pagament del lloguer, superant el límit recomanat del 30%. Aquest problema és especialment sever a les grans ciutats com Barcelona, on els preus del lloguer han crescut exponencialment (un 33,2% entre 2015 i 2022) i el dèficit d'habitatges es calcula en 500.000.
Els col·lectius més afectats són els joves, els estrangers i els aturats, que solen tenir ingressos més baixos i, per tant, menys capacitat per accedir a un habitatge. Els joves, especialment els d'entre 16 i 29 anys, són els més propensos a viure de lloguer. En contrast, només un 5% de les persones majors de 65 anys opten pel lloguer.
El Banc d'Espanya ha reclamat que s'incrementi el parc d'habitatge a preus assequibles, i que s'impulsin mesures per fomentar que els propietaris posin els seus habitatges en el mercat de lloguer. Això inclouria reformes legals que estimulin el lloguer i ajudes per als col·lectius més vulnerables.
A nivell estatal, les mesures anunciades inclouen el Bo Lloguer Jove, i a Barcelona, una de cada tres llars ja viu de lloguer. Girona, amb un 24% del parc destinat al lloguer, també reflecteix aquesta realitat, posant de manifest la necessitat urgent d'habitatge assequible.
