L’informe «Equilibris precaris» de Càritas Diocesana de Girona revela que prop de 3.000 famílies ateses per l’entitat viuen en condicions de relloguer, una situació que posa de manifest la creixent precarietat residencial a les comarques gironines. Aquesta forma d’habitatge es distingeix del lloguer compartit habitual entre estudiants, ja que implica famílies senceres que han de conviure en una sola habitació dins d’un habitatge, compartint els espais comuns amb altres llogaters.
Segons l’informe, un 76,8% de les llars ateses per Càritas viuen de lloguer, i d’aquestes, un 11,3% estan en situació de relloguer. Això és un indicador clar de la precarietat, tal com explica Caye Gómez, responsable d’Anàlisi Social de Càritas Girona. Aquesta convivència forçada en espais reduïts genera problemes diaris per establir horaris i fer servir els espais comuns.
El relloguer afecta una àmplia varietat de perfils, des de famílies monoparentals fins a famílies amb diversos membres o persones soles. A més, molts propietaris de les habitacions rellogades són reticents a acceptar famílies amb nens, el que agreuja la inestabilitat d’aquestes unitats familiars. Com explica Josep Maymí, responsable de l’Observatori de la Pobresa i l’Exclusió Social, aquestes famílies sovint només poden romandre un any a les habitacions i es veuen forçades a marxar, vivint en una constant provisionalitat.
Càritas Girona, junt amb Càritas Catalunya i ESADE, està duent a terme un estudi per entendre millor aquest fenomen, que, tot i que nou a Girona, ja està molt estès a les grans ciutats catalanes.
