L’habitatge cooperatiu s'està consolidant a Catalunya com una alternativa a la propietat privada i al lloguer tradicional, especialment en zones amb alta pressió immobiliària, com les comarques gironines. Actualment, aquest model representa una minoria en comparació amb altres països europeus, però cada cop guanya més terreny. Segons les dades, Catalunya podria assolir els 1.000 habitatges cooperatius amb 2.000 residents en tres anys, mentre que Girona preveu arribar a les 150 llars.
Aquestes iniciatives es presenten com una via per combatre l’especulació i oferir habitatge assequible, amb quotes mensuals que solen estar entre els 500 i 600 euros. Les cooperatives d’habitatge a Catalunya tenen dues tipologies: les que dissolen la cooperativa i transfereixen la propietat als residents un cop s'hi instal·len, i les que, com Sostre Cívic, es mantenen com a titulars de l’edifici i asseguren que la propietat queda sempre en mans col·lectives.
Un dels projectes pioners de Sostre Cívic a Girona és la masia del Turrós, a Argelaguer, que des del 2022 ofereix una opció d’habitatge cooperatiu en un entorn rural. Aquest mateix any, Sostre Cívic ha rebut finançament del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa per a la construcció de 350 habitatges socials en règim cooperatiu a diverses ciutats catalanes.
Un altre exemple destacat és el projecte sènior Walden XXI a Sant Feliu de Guíxols, on persones majors de 68 anys podran viure en comunitat sense l’amenaça de l’especulació. Aquesta iniciativa és una resposta a la necessitat de models d'habitatge alternatius i dignes per a gent gran, i es preveu que estigui operatiu a mitjans de 2026.
En conjunt, el model cooperatiu ofereix una solució innovadora per augmentar el parc d'habitatge protegit i assequible, complementant les polítiques públiques per fer front a la crisi habitacional, especialment per a aquells col·lectius que tenen més dificultats per accedir a un habitatge.
