L'informe de la Càtedra «Habitatge i Futur» APCE-UPF destaca una problemàtica urgent en el mercat immobiliari català: el ritme de construcció d'habitatges és molt inferior al que es necessita per satisfer la demanda actual. A Catalunya, es calcula que caldrien construir 2,7 vegades més habitatges dels que realment es lliuren cada any. Es requereixen unes 25.000 unitats anuals, mentre que només es comencen uns 11.500 habitatges i se n’acaben 9.000.
La situació és especialment crítica a Girona, on el mercat d’habitatges acabats s’ha reduït en més d'un 80% des del 2007. En l'última dècada, les comarques gironines, tot i ser la segona zona més activa en construcció d'habitatges després de l'àrea metropolitana de Barcelona, han experimentat una forta davallada en la finalització de pisos. Segons l’estudi, el preu del metre quadrat a Girona està encara un 12% per sota del màxim històric, però ha pujat prop d’un 30% en l’última dècada.
Un dels aspectes clau de l'informe és la construcció d'habitatge protegit, que des del 2013 ha disminuït dràsticament a Catalunya arran de la desaparició del pla d’habitatge de l’Estat. Tot i que la Generalitat va mantenir les seves aportacions, la producció d’habitatges socials ha caigut un 75%, passant d’uns 5.000 habitatges anuals a només 1.200 de mitjana. Per cobrir les necessitats de pisos socials fins al 2037, caldria incrementar la producció a 20.866 habitatges anuals, un objectiu que els autors consideren inassolible sense la col·laboració de promotors privats.
Actualment, més de 92.000 persones estan inscrites per optar a un habitatge protegit a Catalunya, de les quals més de 4.800 són residents de les comarques gironines, un nombre que ha augmentat un 30% en un any. L'economista Agustí Jover i altres autors de l'informe subratllen la necessitat de la implicació del sector privat i de noves mesures de suport financer per complir els objectius d’habitatge públic establerts pel nou pla del govern català, que, segons Xavier Vilajoana, president d’APCE, tot i ser un pas positiu, manca de suport financer suficient.
A més, es plantegen mesures com la reducció de l’IVA per a constructors, rebaixes en els drets de superfície i millores en els crèdits de l’Institut Català de Finances per impulsar la construcció d’habitatges socials. També es recalca que cal revisar l’actual model de reserves del 30% d’habitatge protegit, que no ha donat els resultats esperats a Barcelona i està sent adoptat per altres municipis catalans.