El Baix Empordà compta actualment amb 2.634 habitatges buits, segons dades de l’Agència Catalana de l’Habitatge de 2024. Entre els municipis amb més immobles desocupats destaquen Palafrugell (1.193 habitatges), la Bisbal d’Empordà (661 habitatges) i Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró (350 habitatges). Tanmateix, la situació a Palafrugell és especialment destacada, no només pel volum de pisos buits, sinó per les dificultats per gestionar-los i les discrepàncies en les dades entre el municipi i la Generalitat.
Palafrugell: l’epicentre dels habitatges buits
Amb 1.193 habitatges buits, Palafrugell concentra gairebé el 50% del total de pisos desocupats al Baix Empordà. Aquesta xifra es distribueix de la següent manera:
- 640 habitatges al nucli urbà de Palafrugell.
- 553 habitatges als nuclis de Calella, Llafranc, Tamariu i Llofriu.
L’Ajuntament considera buits aquells habitatges amb un consum d’aigua inferior a 5 m³ anuals durant dos anys consecutius. Malgrat això, els registres municipals contrasten fortament amb els de la Generalitat, que només inclou 117 habitatges buits a Palafrugell. Aquesta diferència s’explica perquè el Registre d’Habitatges Buits de la Generalitat només inclou immobles procedents d’execucions hipotecàries o pagaments de deutes, deixant fora les propietats de petits, mitjans i alguns grans tenidors.
Qui controla els habitatges buits a Palafrugell?
Dels 1.193 pisos buits identificats al municipi:
- 856 habitatges (71,75%) són propietat de grans tenidors, és a dir, titulars de més de cinc immobles.
- 401 habitatges pertanyen a entitats bancàries i la SAREB.
- El 28,25% restant correspon a petits i mitjans propietaris.
Tot i identificar un gran nombre de propietats desocupades, l’Ajuntament només ha pogut aplicar el recàrrec del 50% de l’IBI a 250 habitatges de grans tenidors, cosa que evidencia les dificultats per implementar mesures més efectives.
Les entitats bancàries, protagonistes principals
Els bancs i la SAREB són els principals propietaris d’habitatges buits a Palafrugell:
- Caixabank lidera amb 46 immobles buits.
- La SAREB en posseeix 30 habitatges.
- Altres entitats com BBVA o fons d’inversió sumen la resta dels immobles.
Aquestes grans corporacions dificulten, sovint, la gestió pública d’aquest parc d’habitatges, tot i representar una part substancial del problema.
Què fa l’Ajuntament de Palafrugell?
El consistori ha impulsat diverses accions per mobilitzar els pisos buits, com l’aplicació del recàrrec de l’IBI a grans tenidors o la revisió de consums per identificar immobles desocupats. No obstant això, aquestes mesures s’enfronten a obstacles importants:
- Manca de recursos administratius per gestionar el gran volum de propietats.
- Absència de mecanismes coercitius efectius per obligar els grans propietaris a posar els habitatges al mercat.
Un problema estructural a tot Catalunya
La situació de Palafrugell exemplifica una problemàtica generalitzada a Catalunya. Segons l’Idescat, l’any 2021 hi havia més de 400.000 habitatges buits al país, dels quals 76.000 es trobaven a les comarques gironines. En contrast, la Generalitat ha anunciat la construcció de 50.000 habitatges nous, un esforç insuficient davant l’elevat nombre de pisos desocupats existents.
