L'habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans a Espanya, agreujada pel fort augment dels preus tant de lloguer com de compra. Espanya es troba entre els últims països europeus pel que fa a habitatge públic, amb només un 2%.
Orígens històrics de la crisi
El problema es remunta a les decisions durant el franquisme, que va prioritzar l'accés a la propietat per crear una classe mitjana. Amb la liberalització del mercat de lloguers (Decret Boyer 1985), la vivenda es va convertir en un actiu financer.
La crisi de 2008 i la seva repercussió
La crisi financera de 2008 va provocar la fallida de promotores i l'adquisició massiva de pisos per part de bancs i fons internacionals com Blackstone i Cerverus, que els van malvendre, concentrant la propietat en mans de grans corporacions.
Impacte del sector privat i el lloguer
El mercat de lloguer ha crescut degut a l'escassetat d'habitatge protegit i l'augment de pressions com el turisme i la migració. A Catalunya, especialment a Barcelona, la taxa de desnonaments ha augmentat, amb moratòries que no han aconseguit frenar la situació.
Regulacions i limitacions
La Generalitat de Catalunya va aprovar una llei per regular els lloguers, però alguns articles van ser declarats inconstitucionals. Les regulacions han aconseguit reduir els preus en un 5%, però també han causat una disminució del 17% en els contractes de lloguer.
Perspectives dels propietaris i llogaters
Des del sector de la propietat, hi ha preocupació per les limitacions als drets dels propietaris. A la plataforma de llogaters, es defensa la necessitat de més habitatge protegit i proposen la recuperació de pisos turístics per al lloguer habitual i prohibir les compres especulatives.
Situació de les famílies afectades
L'accés a lloguers socials és fonamental per a les famílies amb menys recursos. La moratòria de desnonaments vigent des de 2020 ha aturat més de 60.000 desnonaments, tot i que la majoria s'han executat finalment. El futur de la moratòria és incert.
