El 2024, les comarques gironines van visar 2.076 habitatges nous, una xifra un 12,9% inferior a la del 2023, tot i que representa un augment del 26% respecte al 2022 i és la segona més alta des del 2008. Només 12 habitatges van ser de protecció oficial, molt lluny dels objectius marcats per la Generalitat, que preveu construir 50.000 habitatges protegits en cinc anys.
La superfície visada d’habitatge va caure un 5,33%, amb 544.793 m², representant el 15,98% del total català. Pel que fa a l’obra nova, va registrar un descens del 16,16% fins als 421.463 m², tot i que continua sent el 64% de l’activitat constructiva. Aquestes disminucions es deuen, en part, a l’impacte de cinc projectes de gran envergadura el 2023, que van distorsionar la tendència habitual.
La rehabilitació, amb 235.995 m² visats (-2,7%), manté un pes baix (36%) i reflecteix un estancament dels darrers anys. A més, el programa europeu Next Generation va tenir un impacte limitat, amb només 30 expedients tramitats a Girona, corresponents a 688 habitatges.
A nivell comarcal, la Garrotxa va destacar amb un creixement puntual del 50% en habitatges nous (55 habitatges), mentre que el Ripollès va consolidar una tendència de prioritzar la rehabilitació. El Gironès i el Baix Empordà van concentrar gran part de l’activitat.
El COAC alerta dels retards en l’obtenció de llicències municipals, en alguns casos superiors als sis mesos, i proposa mesures com els Informes d’Idoneïtat Tècnica per agilitzar els tràmits. Malgrat els descensos puntuals, el sector es manté estable, amb nivells similars als dels anys 2021 i 2022, i un creixement sostingut des del 2013, exceptuant l’any 2020.
.
