La Cerdanya ha evolucionat d’un refugi exclusiu per a l’aristocràcia i la burgesia catalana a un mercat dominat per una classe mitjana acomodada que encara pot permetre’s una hipoteca o mantenir una herència. L’escassa oferta i l’alta demanda fan que els preus no parin de pujar, convertint la propietat en una inversió segura. Els compradors busquen planta baixa amb jardí, orientació sud i bones vistes.
Ubicació privilegiada i oferta d’oci
Amb una situació estratègica entre Espanya i França, a una hora i mitja de Barcelona i 45 minuts d’Andorra, la Cerdanya és una vall àmplia i assolellada que ha diversificat les opcions d’oci. L’esquí, tot i continuar sent l’activitat estrella, ara comparteix protagonisme amb el ciclisme, el golf, l’equitació, el senderisme i la gastronomia.
Un mercat immobiliari limitat i competitiu
Els pobles de solana, a la zona sud, són els més buscats, juntament amb els entorns del Golf Fontanals. Tot i tenir un preu elevat, són més assequibles que la prestigiosa urbanització del Golf Cerdanya, on es troben cases majestuoses però costoses de mantenir. A nivell provincial, Girona té més demanda que Lleida, malgrat els seus impostos més alts. La Cerdanya francesa, tradicionalment més econòmica, ha augmentat de preu per l’alta demanda.
El 70% dels habitatges són segones residències, fet que implica que passen gran part de l’any tancats. Això ha creat un mercat molt competitiu, on els API i altres agents competeixen per les escasses operacions disponibles. Professions com jardiners, electricistes o paletes sovint tenen informació privilegiada sobre possibles vendes.
La nova construcció és escassa i cara, amb pocs projectes en marxa i gairebé només cases individuals. Els preus se situen sobre els 2.100 €/m² per a obra nova i fins a 2.400 €/m² per a rehabilitacions, amb costos addicionals que poden fer pujar encara més la factura final.
Problema d’accés a l’habitatge
A Puigcerdà, una de les zones més tensionades, el lloguer és inabastable per a la població local, especialment immigrants i joves, que treballen en sectors que els autòctons rebutgen. Molts es veuen obligats a viure en cotxes o pisos sobreocupats, ja que els propietaris prefereixen lloguers de temporada o vacacionals, on poden obtenir més rendibilitat.
Aquest problema s’agreuja pel despoblament juvenil, ja que molts joves marxen per la manca d’habitatge assequible. Mentrestant, algunes famílies compren segones residències amb la idea de retirar-se a la Cerdanya en el futur, però es planteja una pregunta clau: qui els cuidarà si la població treballadora marxa?
Un futur incert
La pandèmia va provocar un auge de la demanda d’habitatges a la Cerdanya, però la manca de serveis i el col·lapse de la zona en temporada alta poden frenar l’interès per la compra en els pròxims anys. Tot i això, l’atractiu de la Cerdanya segueix intacte, mantenint la zona com una de les més cotitzades per a les segones residències a Catalunya.
