Durant els últims 25 anys, els ingressos reals dels catalans han quedat estancats, tot i un creixement notable del PIB. Això es deu, en part, al creixent cost de l’habitatge, que ha suposat que una part cada cop més gran del sou es destini a pagar el sostre.
El 2000, es destinava un 31% dels ingressos a habitatge, mentre que avui s'arriba al 34,6% (en comparació amb el 32,2% mitjà europeu). El fet que, tot i un PIB que creix per sobre de la mitjana europea, el poder adquisitiu dels ciutadans no millora, és el problema central.
A més, malgrat aquesta pressió econòmica, Catalunya ha millorat en serveis públics com sanitat, educació i serveis socials, amb una esperança de vida que ha pujat fins als 84 anys i una reducció del 23% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La Cambra de Comerç de Barcelona demana mesures urgents per incrementar l’oferta de vivenda assequible, apostant per models de construcció més industrialitzats, ràpids i econòmics.
