Els contractes d’arrendament generen confusió pel que fa al repartiment de despeses, ja que més enllà de la renda i els subministraments que corresponen a l’inquilí, sovint se li transfereixen càrrecs que, segons la llei, haurien de recaure al propietari. Així, mentre el propietari és responsable d’afrontar despeses com l’IBI, la taxa d’escombraries i certs conceptes de la comunitat, el fet que els inquilins acaben pagant aquests càrrecs és un problema central.
Aquesta situació esdevé una estratègia de compensació davant del límit establert al preu del lloguer, fent que algunes propietats incorporin en els contractes despeses addicionals camuflades amb noms com “serveis a l'inquilí” o “canvis de titularitat dels subministraments, per recuperar els ingressos que han perdut per la regulació del preu de la renda.
Abans de la mudança, l’inquilí ha d’assegurar una fiança (equivalent a una mensualitat) i, si ho preveu el contracte, una garantia addicional de fins a dues mensualitats. D’altra banda, els honoraris de l’agència immobiliària i el cost de formalització del contracte, que han de pagar exclusivament el propietari segons la llei 12/2023, són sovint disfressats amb termes diferents per intentar traslladar-los a l’inquilí. Així mateix, qualsevol despesa nova o condició que es vulgui repercutir en l’inquilí, com per exemple la repercussió de l’IBI, només pot ser introduïda en un contracte nou si ja estava prevista en el contracte anterior.
