A Catalunya, els habitatges buits en mans de grans tenidors han passat de 49.648 l'any 2015 a 25.443 a finals de 2024, segons les últimes dades del Registre d'Habitatges Buits (RHBO). Tot i que la reducció sembla positiva, experts com Cristina Vallejo adverteixen que la sortida d'aquests habitatges del registre no implica necessàriament que hagin estat ocupats o destinats al lloguer. Molts d'aquests habitatges continuen sent propietat de fons d'inversió i bancs, que els han adquirit a través de processos d'execució hipotecària o dació en pagament, i no s'han destinat a lloguer.
Aquesta situació es compleix especialment en grans ciutats com Barcelona, on hi ha la major concentració de pisos buits, però també es dona a altres municipis importants com Terrassa, Sabadell, L'Hospitalet de Llobregat i Badalona. A Girona, per exemple, hi ha 4.205 habitatges buits en mans de grans tenidors. En general, les xifres mostren una gran concentració d’aquests pisos a la província de Barcelona, on es troba el 53% dels habitatges buits registrats, però també a altres províncies com Tarragona (5.150 habitatges buits) i Lleida (2.588).
A més, la Generalitat té prioritat per adquirir aquests habitatges i destinar-los a polítiques d’habitatge, com el lloguer social. No obstant això, Cristina Vallejo alerta que molts d’aquests habitatges podrien haver estat venuts a tercers sense que l’administració hagi exercit el seu dret de tanteig i retracte. Això significa que, tot i que els pisos poden sortir del registre, no vol dir que s’hagin posat al servei de famílies necessitades.
El canvi recent en la definició de "gran tenidor", reduint el nombre mínim d'habitatges en propietat de deu a cinc, ha tingut poc impacte en el nombre de pisos buits registrats. La majoria d’aquests habitatges continuen sota el control de grans fons d'inversió i entitats bancàries que ja eren considerats grans tenidors abans del canvi regulador.
