Segons l’INE, les comarques gironines necessitaran 90.000 nous habitatges fins al 2039, arribant a un total de 405.000 llars. Això implica construir prop de 6.000 pisos anuals, molt per sobre dels 1.198 habitatges acabats el 2024. El sector considera aquest repte pràcticament inassolible amb les condicions actuals: burocràcia excessiva, manca de finançament, i processos urbanístics molt lents.
Miquel Bosch, president del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, assegura que és impensable complir amb aquest ritme sense canvis substancials. Destaca que, tot i que sòl urbà disponible n’hi ha poc, hi ha molt sòl urbanitzable qualificat pendent de desenvolupament, però els tràmits s’eternitzen durant anys.
Per revertir la situació, el sector reclama mesures estructurals com agilitzar l’obtenció de llicències, millorar l’accés al finançament, i fomentar la col·laboració públic-privada. També es posa sobre la taula la necessitat d’inversió pública sostinguda en habitatge social.
En aquest sentit, Joan Company, president del Col·legi d’API de Girona, insisteix que cal que els representants polítics prenguin decisions estratègiques, i no només respostes a pressions puntuals. Defensa que la solució passa per un compromís real amb les polítiques d’habitatge, destinant més recursos als pressupostos i creant acords amb el sector privat per garantir preus assequibles. També remarca que el problema no és el mercat de segones residències, sinó la falta de planificació i execució urbanística efectiva.
A nivell estatal, es preveuen 3,7 milions d’habitatges nous fins al 2039, mentre que la població només creixerà un 10,6%, fet que evidència el canvi en la composició de les llars: creixeran sobretot les llars unipersonals, que el 2039 representaran un 33,5% del total.
Tant Bosch com Company alerten que, si no s’actua amb urgència per augmentar l’oferta d’habitatge, els preus seguiran pujant, fent encara més difícil l’accés a una llar per a moltes famílies.
