L’accés a l’habitatge és un dels principals obstacles per a l’emancipació juvenil a Espanya. Segons el Baròmetre de l’Habitatge elaborat per GAD3 i impulsat pel CGATE, el 40% dels menors de 30 anys encara viuen amb la seva família, i només un de cada tres té un habitatge propi. A més, un 36% dels joves independitzats han necessitat ajuda econòmica familiar. Aquesta dificultat també implica una elevada càrrega econòmica: un 18% de les persones d’entre 30 i 44 anys destinen més del 50% dels seus ingressos a pagar l’habitatge.
La situació habitacional afecta directament la salut mental dels joves. Un 60% dels que pateixen soledat no desitjada creuen que la seva situació residencial n’és un factor determinant. Condicions com la distància amb la família, el mal estat de l’habitatge, la manca de llum natural i de privacitat agreugen l’ansietat i la depressió. De fet, un 24% ha sentit estrès o ansietat, i un 19% ha patit depressió o por de perdre la llar.
Davant d’aquest escenari, les patronals del sector han presentat un decàleg de propostes per augmentar l’oferta d’habitatge, amb l’objectiu d’afegir 220.000 habitatges anuals. Reclamen a les administracions públiques polítiques actives per revertir aquesta desigualtat generacional i garantir l’accés digne a un habitatge per als joves.
