La província de Girona pateix un greu dèficit d’habitatge, amb una oferta d’obra nova molt inferior a la demanda real. El 2024 només es van construir 1.351 habitatges segons els promotors, mentre que es van formar 4.912 noves llars, és a dir, gairebé quatre vegades més demanda que oferta. Des del 2020, s’han deixat de construir més de 12.600 habitatges necessaris, i les projeccions indiquen que caldria aixecar 6.000 nous pisos cada any durant més d’una dècada per cobrir les necessitats.
Aquest desequilibri s’agreuja per diversos factors: la forta demanda estrangera, especialment a la Costa Brava; l’envelliment de la població, que fa créixer les llars unipersonals; i els canvis en els models de convivència, com parelles sense fills o habitatges compartits. Tot plegat fa que la pressió residencial augmenti i que els preus segueixin a l’alça, tant al mercat d’obra nova com de segona mà, que també s’està esgotant.
Segons l’Associació de Consultores Immobiliàries (ACI), no n’hi ha prou amb construir més: cal una nova política residencial que impulsi la rehabilitació del parc existent, la diversificació tipològica (amb pisos més petits i adaptats) i la planificació territorial estratègica. A més, reclamen que les polítiques públiques tinguin en compte les diferències entre províncies, ja que no totes pateixen el mateix nivell de tensió habitacional.
