Salt i Olot són els municipis catalans que més impostos locals destinen a polítiques d’habitatge, segons un estudi presentat per les càtedres d’Economia Aplicada de la UPF i Tecnocasa. L’informe revela que el 2023 només un 25% dels més de 5.000 milions d’euros recaptats amb tributs vinculats a l’habitatge es van reinvertir en polítiques públiques per garantir-ne l’accés, una xifra molt per sota de la mitjana europea. Malgrat l’elevada pressió fiscal –amb un tipus efectiu del 30,3%, el triple que a la Unió Europea–, Espanya només destina un 1,13% del seu parc d’habitatge al lloguer social, molt per sota de països com els Països Baixos (37,7%) o Àustria (23,6%).
L’estudi posa en evidència les desigualtats entre municipis: mentre que Salt (43,9%), Olot (36,7%) i Santa Coloma de Gramenet (35,9%) lideren en proporció d’inversió respecte a la recaptació, Sant Cugat (9%), Sitges (12,3%) i Esplugues de Llobregat (14,3%) tanquen la classificació. Segons els autors, aquesta diferència s’explica pel nivell de renda i el preu del sòl: els municipis més rics recapten molt però destinen una part molt inferior a polítiques socials d’habitatge. També critiquen l’escassa capacitat de resposta del mercat, on l’oferta no augmenta tot i l’increment sostingut de la demanda i dels preus.
A més, l’informe denuncia retards en la gestió urbanística, com el compliment dels terminis legals per a les llicències d’obres, i reclama una política d’habitatge estable, ben finançada i menys gravada fiscalment, especialment en l’àmbit del lloguer social i l’habitatge assequible per a joves i col·lectius vulnerables. També s’insta a eliminar l’Impost de Transmissions Patrimonials per a joves amb pocs recursos i a permetre als ajuntaments invertir els superàvits pressupostaris, actualment limitats per normativa estatal.
