La Generalitat i el govern del País Basc han unit forces per reclamar a Brussel·les que l’habitatge tingui el mateix tracte excepcional que la despesa en defensa i quedi fora de les regles fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Consideren que només així les administracions podran disposar de més marge per invertir en habitatge assequible i donar resposta a una crisi que afecta la cohesió social a Europa.
La iniciativa se suma a la que ja havia defensat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, juntament amb altres quinze alcaldes europeus sota l’aliança Alcaldes per l’Habitatge. Els governs recorden que la UE només havia flexibilitzat les normes de dèficit durant la pandèmia i que ara es planteja fer-ho amb la despesa militar, fet que reforça l’argument d’aplicar el mateix criteri a l’habitatge.
El document conjunt inclou un decàleg que situa l’habitatge com un recurs estratègic europeu i aposta per un finançament estable i a llarg termini a través del Banc Europeu d’Inversions. També reclama criteris de convergència entre estats per reduir les diferències en habitatge protegit, amb dades que mostren que mentre a Europa la mitjana supera el 9%, a Espanya amb prou feines arriba al 2%.
A més, es defensa que la política d’habitatge prioritzi la seva funció social i posi el focus en la joventut, davant la baixa taxa d’emancipació i natalitat. Catalunya, amb 271 municipis declarats zones tensionades, i el País Basc, que prepara la inclusió de Bilbao i Vitòria, presenten aquestes demandes en un moment clau: la Comissió Europea està a punt d’aprovar un pla europeu d’habitatge assequible abans de final d’any.
