Les obres de rehabilitació d’habitatges a Catalunya s’allarguen per la falta de mà d’obra qualificada. Des que es van activar les ajudes europees Next Generation fa quatre anys, la demanda de rehabilitació s’ha duplicat, ja que moltes persones van aprofitar els fons per millorar el confort i l’eficiència energètica de casa seva i també per revaloritzar l’habitatge si el volguessin vendre.
Els propietaris, com en Ferran, es queixen de la lentitud en rebre pressupostos i la necessitat de fer múltiples reclamacions per aconseguir que les empreses responguin. Per obres relativament petites de 1.500-2.000 euros, el procés es converteix en frustrant.
Els empresaris, com en Ricard Oliva, expliquen que és complicat trobar personal qualificat. Els joves formats als cicles formatius tenen coneixements teòrics, però manca experiència pràctica per enfrontar-se a les dificultats reals de les obres. A més, és complicat contractar personal amb salaris baixos que només acompanya i aprèn sense poder executar tasques més complexes.
El sector insisteix que cal millorar la formació interna i externa dels operaris. Josep Martínez, president del Gremi de la Construcció de Barcelona, remarca que sense coneixements adequats, la mà d’obra no és suficient per complir amb els terminis i mantenir la qualitat. La tramitació de llicències, que sovint és lenta, també contribueix a que les obres s’allarguin.
Malgrat les dificultats, hi ha un interès creixent en rehabilitar habitatges. Segons Guillem Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, aquesta pràctica contribueix a millorar la qualitat de vida, fomentar la sostenibilitat urbana i dinamitzar els centres històrics. La rehabilitació permet que els habitatges siguin de més qualitat i que els residents tinguin serveis a prop, promovent ciutats més pròximes i habitables.
A més, segons Martínez, rehabilitar habitatges buits hauria de ser una prioritat per pal·liar la crisi d’habitatge, ja que el patrimoni construït existent podria sortir al mercat més ràpidament que l’obra nova. Tot això es complica per la pujada dels preus dels materials de construcció, que han augmentat un 15 % de mitjana i fins a un 40 % en alguns materials. Segons Costa, tornar als preus d’abans de la pandèmia és impossible, la qual cosa també afecta el ritme i el cost de les obres.
