El Govern de la Generalitat afronta una fase decisiva del pla dels 50.000 habitatges públics, projecte clau de la legislatura de Salvador Illa. Un any després de l’anunci, l’Executiu ha mobilitzat un 18% dels pisos previstos, entre adquisicions a grans tenidors —com els 743 immobles comprats a Cerberus— i promocions ja en marxa de l’Incasòl i dels ajuntaments amb fons europeus. La propera fita arribarà a començaments d’any, amb la sortida a concurs dels primers solars públics, que permetran aixecar entre 1.500 i 1.800 nous pisos assequibles.
A partir del 2026 es podrien iniciar els tràmits per construir 22.241 habitatges en sòl públic, un 65% dels quals ja tenen promotor assignat. Tot i això, encara falten gairebé 19.000 pisos per assolir l’objectiu del 2030, una data que el sector considera ambiciosa a causa de la lentitud de les llicències i dels processos urbanístics. Promotors i constructors valoren positivament que el mecanisme estigui en marxa, però alerten que alguns lots poden ser massa grans per al teixit empresarial català i reclamen estabilitat normativa i un pacte transversal per l’habitatge.
El món empresarial recorda, a més, que Catalunya arrossega un dèficit estimat de 300.000 habitatges, de manera que el pla dels 50.000 hauria de ser només el primer pas d’una estratègia molt més ampla. En paral·lel, creix el debat sobre si realment cal construir més: un estudi recent de la UPC qüestiona que existeixi un dèficit greu i defensa prioritzar l’habitatge social i el control de rendes per frenar els preus, recordant que durant la bombolla es va edificar massivament sense evitar l’escalada del mercat.
