El decret de mesures sobre l'habitatge aprovat pel govern espanyol, en vigor des del 22 de març, estableix un topall del 2% en la pujada dels lloguers i una pròrroga de dos anys per als contractes que vencin entre el 22 de març i el 31 de desembre del 2027. El govern de Pedro Sánchez té 30 dies hàbils per convalidar-lo al Congrés, si no el decret decaurà.
La norma, però, ja ha generat interpretacions contradictòries entre juristes. Des del col·legi d'agents de la propietat de Catalunya (API), Josep Ramon Manso considera que la pròrroga només s'aplica quan el propietari ha notificat la no renovació del contracte i aquest finalitza. En canvi, advocats del Sindicat de Llogateres defensen que qualsevol inquilí amb contracte que venci abans del 31 de desembre del 2027 pot sol·licitar-la ara mateix, independentment de si ha rebut notificació, i que els efectes es mantindrien encara que el decret no s'acabi convalidant. De fet, animen a enviar un burofax o correu al propietari en els pròxims trenta dies per fixar el dret. L'advocat Josep Maria Espinet, però, alerta que les sol·licituds indiscriminades poden perjudicar els llogaters, ja que podrien passar de tenir una pròrroga de tres anys a una de dos.
A Catalunya, l'impacte pràctic del decret serà limitat, ja que nou de cada deu habitants viu en municipis declarats com a zones tensionades, on la llei d'habitatge del 2023 ja preveu una pròrroga de tres anys i topalls de preus. El decret especifica que no es poden aplicar les dues pròrrogues simultàniament i que l'inquilí pot escollir la més avantatjosa. Els efectes es notaran especialment a les comunitats autònomes que no han aplicat la normativa de zones tensionades.
