Propietaris amb cinc o més habitatges a zones tensionades redueixen el seu patrimoni davant la complexitat normativa i les restriccions al lloguer.
La limitació de preus al lloguer que s’aplica a Catalunya des de fa més d’un any va portar al mateix paquet de mesures la declaració de zones tensionades i la nova qualificació de gran tenidor per a aquells propietaris a partir de cinc unitats residencials en aquestes àrees, sense importar-ne el preu, o per als que sumessin més de 1.500 metres quadrats en pisos. Aquesta etiqueta, que tracta igual a efectes legals grans fons d’inversió que petits propietaris està implicat infinitat de dubtes i consultes a les patronals, gestors, administradors de finques i serveis jurídics, expliquen diverses fonts. Però també un gradual moviment de venda d’habitatges no només per part de grans operadors, sinó també dels que no volen ser ‘petits’ grans tenidors, per la connotació negativa que s’ha donat al concepte i per la «indefensió jurídica» que aprecien. L’efecte ha contribuït a la pèrdua d’estoc d’habitatge de lloguer.
