El Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, ha anunciat que estudiarà limitar o prohibir la compra especulativa d’habitatges com a mesura per frenar l’encariment del mercat i l’escassetat d’oferta residencial. Segons un informe jurídic encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, la mesura només seria constitucional si s’aplica de manera temporal, territorial i en zones declarades com a mercats tensionats.
Els experts discrepen sobre la seva viabilitat i efectes. Mentre que investigadors com Jaime Palomera (IDRA) defensen que la mesura podria ajudar a garantir la cohesió social, altres com Òscar Gorgues (Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona) alerten que podria generar inseguretat jurídica i frenar la construcció de nou habitatge.
Com a alternatives, s’apunten instruments fiscals per evitar la concentració d’immobles en poques mans, com l’increment de l’Impost de Transmissions Patrimonials a partir del cinquè habitatge o la possible modulació de l’IBI segons el nombre de propietats.
Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit una proposició de llei de Junts per Catalunya que permetria a les comunitats de propietaris iniciar accions judicials contra ocupacions conflictives que alterin la convivència o posin en perill la seguretat de l’immoble. La proposta modifica el Codi Civil i la Llei de l’Habitatge de 2023 i pretén dotar les comunitats de veïns d’una eina legal per actuar quan el propietari o l’ajuntament no intervinguin.
