Com gestionen les agències immobiliàries el mercat del lloguer

Des del Col·legi d’API de Girona, després de fer un estudi de camp amb diferents persones col·legiades i elaborar diversos articles d’opinió sobre el sector, hem arribat a una conclusió compartida també per diversos mitjans: el mercat immobiliari presenta una rotació mínima a causa de la baixa oferta de pisos disponibles. Tot i que aquesta conclusió es compartida, sovint s’oblida quin paper tenen els API dins del sector ni de quina manera els afecta la incertesa del mercat i la regulació constant dels lloguers.

Les agències immobiliàries admeten que gestionar un volum de sol·licituds molt superior al nombre real de pisos disponibles és complex. L’elevada demanda, combinada amb l’escassetat d’oferta, exerceix una forta pressió sobre el sector, i el dia a dia dels API s’ha vist afectat amb l’entrada en vigor del Decret llei 1/2025, de 28 de gener, que estableix un règim sancionador molt sever, amb multes que poden anar dels 9.000 fins als 900.000 euros, segons la gravetat de la infracció.

Davant les sancions, moltes persones col·legiades adopten una actitud de màxima prudència, aplicant procediments burocràtics més extensos dels estrictament necessaris per minimitzar riscos. Aquesta cautela és especialment visible en els contractes de lloguer de temporada per a estudiants, on es demana documentació específica com la matrícula universitària o d’estudis superiors i el padró del municipi d’origen per acreditar la temporalitat. Cada any, els estudiants han de tornar a aportar aquesta documentació, implicant a les persones col·legiades en un seguiment actiu dels contractes.

En els lloguers de llarga durada, la càrrega burocràtica és menor, tot i que es manté un control documental per assegurar la solvència de l’inquilí que es realitza amb els dos contractes, amb la sol·licitud de les tres últimes nòmines o de l’última declaració de la renda. A més, els propietaris acostumen a exigir garanties addicionals, buscant inquilins amb màxima solvència, fet que obliga als API a un filtratge més exhaustiu i a recopilar sistemàticament la documentació necessària.

A causa de la poca rotació del mercat, les persones col·legiades fan cada cop més renovacions de contractes i menys contractes nous. Sovint són els mateixos estudiants els que, quan algun membre deixa el pis, ells mateixos busquen una persona per substituir-lo i informen al col·legiat del canvi de nom i es manté el contacte.

Malgrat la complexitat, les dades oficials de la Generalitat de Catalunya mostren una clara tendència a l’alça en aquest tipus de contractes: al segon trimestre del 2025 es van formalitzar a la província de Girona 364 contractes de temporada, en comparació amb els 335 del mateix període de 2024 i els 251 del 2023. La progressió anual també reflecteix aquesta tendència: 1.040 contractes al 2023 i 1.498 al 2024, pels 667 que portem en el primer semestre de 2025.

Hi ha una clara correlació entre el nombre de contractes temporals i el cicle acadèmic. El tercer trimestre és el període amb més contractes, coincidint amb l’alliberament dels pisos pels estudiants que acaben el curs al juny i la formalització dels nous contractes al juliol, un cop completades les matrícules. També cal considerar que els mesos d’estiu a la província de Girona, concretament a la Costa Brava es realitzen contractes temporals per la temporada d’estiu.

Declaracions del president Joan Company

Pels professionals que vivim al dia a dia la gestió del lloguer aquesta escassetat d’habitatges ens provoca moltes dificultats i una certa angoixa en l’exercici de la nostra activitat. Per una banda, hem de gestionar i contestar una gran demanda de peticions de pisos de lloguer que en la seva gran majoria no podem satisfer o donar sortida a la seva petició, amb la corresponent frustració i en moltes ocasions incomprensió o enfado del demandant.

Per altra banda, també ens resulta complicada la relació amb el propietari, sobretot quan se li ha d’explicar totes les diverses normatives que cal aplicar quan es vol destinar un habitatge a lloguer. En molts casos, la reacció del propietari és que davant aquesta complexitat normativa i la inseguretat jurídica que genera, opten perquè li posem l’habitatge a la venda.

Font: Pròpia amb dades de la Gencat