Les dades proporcionades per la Generalitat de Catalunya confirmen la tendència a l'alça en els preus i en les operacions dels habitatges a la demarcació de Girona. El preu mitjà de l'habitatge de segona mà ha crescut un +4,71% respecte al 2024, situant-se en 227.920 euros de mitjana. L'habitatge d'obra nova, per la seva banda, ha registrat un increment molt més pronunciat del +19,37%, fins als 271.470 euros, el creixement més elevat de totes les demarcacions catalanes.
El nombre d'operacions de compravenda ha crescut un +6,7% en el conjunt de la demarcació, passant de 13.470 a 14.367 operacions. En el conjunt de Catalunya, les compravendes han crescut un +13,2%, amb 71.976 operacions. Girona és, per tant, la demarcació amb menor creixement relatiu en volum de transaccions, per darrere de Barcelona (+13,5%), Tarragona (+13,5%) i Lleida (+17,7%). Tot i aquest menor dinamisme en nombre d'operacions, la demarcació gironina ha estat la segona de Catalunya amb major increment en el preu per metre quadrat, amb un augment del +8,0% fins als 2.437,91 €/m², només superada per Lleida (+8,5%). Barcelona ha crescut un +5,6% fins als 3.087,69 €/m², i Tarragona un +7,1% fins als 1.775,83 €/m².
Únicament 9 dels 35 municipis analitzats han registrat una disminució en el nombre de transaccions, la qual cosa reflecteix un mercat extraordinàriament actiu. Pel que fa als preus, 29 dels 35 municipis han superat l'IPC estatal del 2,3%, mentre que només Bescanó, Cassà de la Selva, l'Escala, Girona, Ripoll i Sils han quedat per sota d'aquest llindar.
El context explica en bona mesura aquesta dinàmica: els tipus d'interès baixos, al voltant del 2,8%, han facilitat l'accés al finançament hipotecari, mentre que la situació d'incertesa i tensionament del mercat del lloguer ha empès moltes famílies a fer l'esforç de comprar. Per a aquells que han pogut reunir un estalvi suficient per a l'entrada, la compra s'ha imposat davant d'un lloguer cada cop menys accessible, convertint-se la propietat en l'opció preferida.
La costa, motor del mercat: preus al màxim i fort creixement d'operacions
Els municipis costaners continuen sent el gran motor del mercat immobiliari gironí, tant en volum d'operacions com en nivell de preus. La demanda de primera i segona residència manté una pressió constant sobre l'oferta disponible a la Costa Brava, amb increments de preu generalitzats i un nombre de transaccions que no para de créixer.
Roses ha estat el municipi costaner més actiu de l'any, amb 958 operacions (+15,1%), i un preu de 3.091,2 €/m² (+3,0%). Lloret de Mar ha superat per primera vegada les 900 operacions anuals (911, +16,1%), mentre que Castelló d'Empúries es manté com un dels municipis amb major volum de transaccions, amb 690 compravendes (+1,2%) i un preu que ha crescut fins als 2.863,1 €/m² (+8,6%).
Pel que fa als preus, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró es consolida com el municipi més car de la demarcació, amb 3.525,8 €/m² (+6,3%) i 510 operacions (+12,6%). Calonge i Sant Antoni ha estat el gran protagonista en termes d'encariment, amb un increment del +35,4% fins als 3.372,2 €/m². Tossa de Mar ha combinat un fort creixement en operacions (+52,6%) amb un encariment del +15,8%, fins als 3.268,1 €/m², i Palamós ha superat la barrera dels 3.000 €/m² (3.115,9 €/m², +13,3%).
Altres creixements destacats: Sant Feliu de Guíxols (+21,2% en preu, fins als 2.734,1 €/m²), Caldes de Malavella (+21,1% en preu i +40% en operacions) i Torroella de Montgrí, que ha registrat el creixement d'operacions més elevat de la costa amb un +61% (de 223 a 359 transaccions).
L'interior: la pressió immobiliària s'estén cap a l'interior de la demarcació
Salt ha estat el gran protagonista de l'interior, amb 569 operacions, un +32,3% respecte al 2024, el creixement absolut més elevat entre tots els municipis no costaners. El preu ha pujat un +8,3% fins als 1.435,6 €/m². Sant Hilari Sacalm ha registrat l'increment de preu més elevat de tota la demarcació, amb un +38,3% (de 742,1 a 1.026,5 €/m²), reflectint un interès creixent per municipis de muntanya. Anglès ha crescut un +17,4% en preu i ha pràcticament doblat les seves operacions (+69,8%, de 53 a 90).
En canvi, Sils ha registrat la davallada de preu més significativa de tota la demarcació (-21,0%, de 2.175,5 a 1.718,8 €/m²), un fet vinculat a canvis en la tipologia de les operacions tancades. Bescanó (-5,7%) i Cassà de la Selva (-3,0%) han registrat descensos moderats de preu, acompanyats d'una reducció en el nombre de transaccions.
Les capitals de comarca: Olot lidera l'encariment; Girona i Figueres creixen en operacions
Girona capital tanca el 2025 amb 1.326 operacions (+4,3%), mantenint-se com el municipi amb més activitat de tota la demarcació. El preu de la segona mà ha crescut un +5,6% fins als 2.466,7 €/m². Tot i que en termes de preu global Girona ha quedat per sota de l'IPC, la tendència de la segona mà és clarament alcista i confirma la seva posició com un dels mercats residencials de referència de Catalunya.
Figueres ha crescut un +5,6% en operacions (de 588 a 621), amb un preu de la segona mà que ha pujat un +5,5% fins als 1.355,2 €/m². La capital de l'Alt Empordà consolida la seva solidesa com a mercat actiu amb un dels volums d'operacions més elevats de la demarcació.
Olot presenta el cas més singular: tot i reduir les operacions un -6,9%, ha registrat l'increment de preu més elevat de totes les capitals, amb un +25,9% en el preu total (de 1.483,5 a 1.867,2 €/m²) i un +23,1% en la segona mà. Menys operacions però de major valor unitari, un senyal inequívoc de tensionament del mercat residencial olotí.
Banyoles ha viscut un dels seus millors anys, amb un +20,0% en operacions i un preu que ha crescut un +5,3% fins als 1.819,5 €/m². Puigcerdà s'ha encarit un +16,4% fins als 2.967,4 €/m², consolidant-se com la capital de comarca més cara de la demarcació, malgrat reduir operacions un -14,3%. La Bisbal d'Empordà ha crescut un notable +14,3% en preu (1.343,9 €/m²). Finalment, Ripoll és l'única capital amb davallada de preu (-3,1%), fins als 1.008,6 €/m², tot i haver crescut en operacions (+16,7%).
Declaracions del president del Col·legi, Joan Company
El que hem observat és que, en els darrers anys, aquelles famílies que han pogut assumir l’entrada gràcies a uns estalvis previs han optat per comprar el seu habitatge, afavorides per unes condicions de finançament molt favorables.
Alhora, molts propietaris han retirat habitatges del mercat de lloguer i, sumat a un context de tipus d’interès baixos, això ha provocat un increment notable del nombre d’operacions de compravenda.
També cal tenir en compte que una part important de la demanda que tenia capacitat per comprar ja ho ha fet durant aquest període. A més, si els preus continuen augmentant, la capacitat d’estalvi exigida per accedir a un habitatge serà cada vegada més elevada, fet que dificultarà especialment l’accés a les noves generacions i a les famílies amb menys recursos.
De cara al 2026, però, la previsió és d’un cert alentiment del mercat, ja que també s’espera un augment dels tipus d’interès, un factor que podria reduir encara més la capacitat de compra de moltes famílies.