A Catalunya, i especialment a Girona, hi ha un dèficit d'habitatge nou que està contribuint a l'increment dels preus. Segons el Banc d'Espanya, entre el 2022 i el 2025, es necessitaran 140.000 pisos per cobrir la demanda a Catalunya, mentre que a tota Espanya hi haurà un dèficit d'uns 600.000 habitatges.
Aquest dèficit és especialment preocupant considerant que el ritme de creixement dels que vulguin formar una nova llar serà molt superior al de la construcció d'habitatges que s'hauran acabat en aquest període.
A més, el fenomen del lloguer turístic està agreujant aquesta situació, especialment a Catalunya, on el 24,9% dels habitatges estan destinats a aquest ús. A les zones més turístiques, com les illes Balears i les Canàries, aquesta proporció és encara més alta, al voltant del 30%.
Les compres d'habitatges per part d'estrangers no residents també estan contribuint a l'increment dels preus, sobretot a les illes Balears, el País Valencià i les Canàries, on representen entre el 20% i el 25% del total d'operacions de compravenda.
A Catalunya, en canvi, les compres de pisos per part d'estrangers no residents representen només el 5% del total, per sota fins i tot de la mitjana espanyola.
A més, s'ha observat un notable augment de la compra d'habitatges per llogar, amb inversors atrets per la rendibilitat. De mitjana, el Banc d'Espanya calcula una rendibilitat bruta d'entre el 5,5% anual i el 7%. Tot això està contribuint a incrementar la dificultat d'accés a l'habitatge, ja que l'esforç necessari per comprar un habitatge ha augmentat notablement en els darrers anys.
Finalment, cal destacar que l'alternativa del lloguer també resulta difícil per a moltes famílies, ja que a Catalunya es destina al voltant del 40% dels ingressos bruts a pagar el lloguer, una xifra que afecta especialment les rendes més baixes. Això contribueix a una situació d'exclusió social, amb més del 40% de les llars que viuen de lloguer a Espanya en risc d'exclusió social.
