La crisi de l’habitatge i els canvis d’ús: solució limitada
La manca d’oferta és una de les raons darrere dels preus elevats de l’habitatge. Una possible solució a curt termini és el canvi d’ús de locals buits en habitatges, tot i que aquest procés enfronta nombroses traves normatives.
A Barcelona, el 2022 hi havia 7.180 locals buits, però només 138 es van transformar en habitatges. El 2023, aquesta xifra va caure a 69, el mínim en set anys.
Traves normatives
Per obtenir la llicència de canvi d’ús cal complir:
- Zones restringides: Prohibit en eixos comercials per protegir el comerç local.
- Límit de densitat: Cada edifici té un nombre màxim d’habitatges.
- Habitabilitat: Mínim 40 m², sortida de fums i llum natural, entre altres requisits.
Els arquitectes critiquen aquestes restriccions. Segons Àlvar Ruiz, només entre el 5% i el 10% dels locals són viables. Per la seva banda, Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes, demana més flexibilitat per fomentar aquestes transformacions.
Tràmits llargs i habitatges il·legals
Els tràmits administratius són un altre obstacle, amb esperes que superen un any en molts casos. Mentrestant, proliferen els infrahabitatges, locals transformats sense cèdula d’habitabilitat, llogats de manera irregular en diversos punts del territori.
Malgrat les propostes, experts com Bàrbara Pons adverteixen que aquests canvis d’ús representen una proporció mínima i no solucionen la crisi de l’habitatge.
