-
Més enllà del dèficit d'oferta, la immigració creixent i l'auge de les llars unipersonals reconfiguren la demanda residencial i desafien la planificació urbana tradicional.
-
Davant una demanda canviant i fragmentada, els experts demanen eines de planificació més flexibles: "La incertesa ha arribat per a quedar-se"
Quan es parla de la crisi de l'habitatge a Espanya, el focus se sol adreçar cap a l'oferta, ja que el consens està posat que el desajust ve donat per aquesta part de l'equació. Des de sectors financers, polítics i empresarials, els discursos giren al voltant del dèficit de pisos: falten 10.000 habitatges nous a l'any, calen 50.000 habitatges socials per assolir la mitjana europea… Però què passa amb la demanda? Qui impulsa avui la necessitat d'habitatge i amb quines característiques?
"Comprendre aquesta cara de la moneda és clau per dissenyar polítiques eficaces i adequades al context actual", assegura l'investigador principal de la Càtedra d'Habitatge i professor de la UAB, Juan Antonio Módenes. Perquè la demanda de llars ja no respon als patrons tradicionals, on la natalitat o el creixement vegetatiu de la població eren els principals motors. Avui, els factors determinants són altres: la immigració i un profund canvi en el comportament social vinculat a la formació de llars.
Cada cop vivim més sols
La creació de noves llars es veu modulada per un factor menys visible, però igual de determinant, basat en el comportament social. A les grans ciutats espanyoles, cada cop més persones viuen soles. Segons l'INE, el 2039 les llars unipersonals superaran qualsevol altra modalitat de convivència, i arribaran als 7,7 milions, el 33,5% del total. Una realitat que ja és aquí, ja que a ciutats com Barcelona o Madrid, els habitatges ocupats per una sola persona representen avui el 31% i el 30,5% del parc habitacional, respectivament.
Viure només a Barcelona exigeix almenys 47.000 euros nets anuals
Viure en solitari, no obstant, no és accessible per a qualsevol. El servei d'estudis BBVA Research considera que el greu desequilibri entre oferta i demanda al mercat de l'habitatge continuarà traduint-se en un augment dels preus i en l'expulsió del mercat de compra dels segments de població amb un nivell de renda més baix. Així ho reflecteix el seu informe 'Situación España' en què anticipen que el preu de l'habitatge continuarà augmentant. Ho farà en el 7,3% aquest any i el 5,3% el 2026 (gairebé un 13% de manera acumulada).
