Primer de tot, enhorabona pels 50 anys de TORRENT API! Quan es va apuntar a la convocatòria per obtenir el títol professional d’API el 1974, s’ho esperava que arribaria tan lluny?
No. Sincerament, no m’esperava res ni tampoc m’ho espero ara. De tota la vida he estat molt de no planificar massa. Cada dia cal anar separant la bardissa de les coses bones i anar tirant poc a poc. Per exemple, vaig entrar a ser president del Col·legi per casualitat, ja que durant una assemblea que estava assegut al costat d’en Jordi Vidal (que era administrador de finques i que en aquell moment encara no ens coneixíem) vam veure una cosa molt rara dins els números del col·legi. A partir d’aquí, em vaig presentar com a president i amb la Junta vam solucionar tot el problema. Però res estava planificat. Des d'aquell moment hi va haver una col·laboració molt estreta amb en Vidal, ell va ser el vicepresident del Col·legi d’API i jo el vicepresident del Col·legi d’Administradors de Finques. De fet, des del meu punt de vista hi ha moltes coses d’un col·legi i l’altre que se solapen, tot i que amb en Vidal vam aclarir molt bé quines tasques havia de fer cada col·legi.A partir d’aquí (i també sense planificar res), recordo que aleshores s’estava parlant del lloguer turístic i amb el Col·legi d’Administradors de Finques vam crear el que és avui l’Associació Turística d’Apartaments (ATA).
De fet, vostè és de Torroella de Montgrí però la primera agència la va obrir a l’Estartit l’any 1972. La va obrir ja pensant en el turisme?
No, però sí que és veritat que sempre he tingut molta capacitat comercial. Als 17 anys ja tenia la carrera de magisteri i exercia de mestre, però tenia altres inquietuds. En aquella època, els mestres fèiem vacances juny, juliol, agost i quasi tot setembre i aprofitant això, i amb un primer pis del carrer Santa Anna, vaig obrir la primera oficina.
L’any 1986 va ser escollit President del Col·legi API. Va ser el primer president que no era de Girona. Va introduir aquesta mirada panoràmica de tota la província per allunyar-se de la centralitat de Girona?
Els anteriors presidents, sobretot el senyor Cànovas que va ser un presidentàs com la copa d’un Pi, ja no estaven centrats en la ciutat de Girona. De fet en la meva primera Junta hi havia gent de tota la província, per exemple en Josep Company de Llançà, la Mercè Bonet de Lloret de Mar, l’Antoni Ferrer de Figueres, l’Antoni Riart de Calonge, en Josep Ros de l’Estartit, en Josep Paulí de Girona, l’Andreu Garriga de Girona i en Martí Peya, també de Girona. Hi havia varietat.
L’equip amb qui treballes és fonamental i la gent ha de ser diferent entre ella. Sempre dic al mateix, però en un equip de futbol, la missió del porter és que no li facin cap gol, però la del davanter és fer-ne 10 a cada partit. Són objectius particulars separats i totalment diferents però que, junts, fan guanyar l’equip. I el nostre equip ja el vam saber formar molt bé des de la primera junta.
Vostè va ser pioner en paritat (va incorporar Mercè Bonet Roquet a la seva junta).
Mira, a la meva empresa hi ha: una dona a direcció general, a direcció de finances, a direcció informàtica, a direcció de personal, a direcció de lloguers turístics i a administració de particulars. Crec en les persones indicades per estar al càrrec. I, de fet, el que era abans el gerent del Col·legi API era un home que vaig fer fora per totes les irregularitats que havia fet. Vaig triar la Rosa perquè era la persona més capaç d’ocupar el càrrec.
També va ser pioner en llengua (va fomentar l’ús del català en actes oficials del Col·legi); aliances que encara ara segueixen vigents com la TAG, la Intercol·legial, etc. Per què eren importants aquests canvis? Cap on volia encaminar el Col·legi?
La professionalitat en qualsevol cosa és molt important, però malauradament hi ha molta gent que no creu en l’associacionisme. És molt important que quan s’ha de parlar amb autoritats, amb governs... siguis representatiu. Jo si vaig a parlar amb el president de la Generalitat com a Lluís Torrent, no seré ningú, però si hi vaig com a president del Col·legi API, hi vaig representant un col·lectiu. Si aquest col·lectiu és només de Girona, tindrà certes limitacions. Però si aquest col·lectiu també representa tota una regió o tot un país, fa que tinguis més poder. I això ho veig en moltes altres coses. El que és important és que hi hagi representativitat.
Va estar 12 anys de president, un dels que ha estat més temps al càrrec, clar que els Estatuts ho permetien. Per què agradava tant?
[Riu] No agradava tant! Però costa molt trobar algú que se “sacrifiqui” per a tot el col·lectiu i sense cobrar res. Es fa totalment per amor a l’art. Per tant, no és que agradés sinó que no sortia ningú que volgués ocupar el càrrec. I el president que va venir darrere meu, en Jordi Pardo, va ser president perquè el vaig “enredar”. I el mateix em va passar amb l’ATA!
El 1987 hi havia 157 persones col·legiades exercint i 71 no exercint. Ara, entre persones col·legiades i associades n’hi ha més de 700. Creu que el Col·legi està en un bon moment?
Sí, i tan que sí!
En certa manera, vostè va tenir certa influència en “el gran boom” del Col·legi: va ampliar-ne l’horari, va contractar un secretari tècnic i dues persones administratives, va contractar un inspector i va crear un cens de totes les agències, una guia informativa de Per què serveix l’API?, en 4 idiomes.
Sí, però no era jo sol, eh! Tenia un gran equip que m’acompanyava i que tenien l’esperit obert. La majoria érem Agents de la Propietat Immobiliària i vam saber estructurar-nos bé.
De fet, els API tenien notorietat i influència: sortien molt a la premsa i eren capaços de canviar agenda política. Vaig llegir en un diari d'El Punt del 19 d'abril de 1991 que el col·lectiu API van enviar més de 600 telegrames a Jordi Pujol per rebutjar la regulació dels apartaments turístics, juntament amb els Administradors de Finques, i finament es va trobar un pacte entre el sector públic i privat.
Recordo que el conseller Sobirà, amb qui vam tenir molt feeling, em va dir una vegada: “Cada matí miro que tot el que ha sortit als diaris”. I d’aquí va sortir la idea dels telegrames. Si volem impactar, no es tracta que jo com a president del Col·legi enviï un telegrama a en Pujol, sinó que ho ha de fer tothom. Va sortir a la premsa, i això és el que mou als polítics. S’ha d’insistir a sortir a la premsa.
I quin paper creu que tenen actualment els API dins el panorama polític? Són influents?
Sí, però és important no afluixar mai. Quan vaig ser president de l’ATA vaig començar a anar a la Conselleria de Turisme fins que va arribar un moment que coneixia a tothom, però això només passa si hi vas cada dia. S’ha de ser perseverant i crec que en Joan Company està fent una molt bona tasca en aquest aspecte.
També apostava per una formació dels API amb la creació estudis immobiliaris. Volia evitar l’intrusisme professional?
Aquesta era la nostra principal idea. En Josep Company va fer una feinada enorme en la deontologia del Col·legi. Juntament amb en Paulí, en Vidal i tots els de la Junta vam pactar que obriríem expedient disciplinari a tothom que deixés el títol. Calia defensar la professió, però també cal tenir en compte que això passa a tot arreu.
Hi ha molta gent que no es comprarà mai cap propietat, i molta altra gent que només se’n comprarà una. És l'operació econòmica més important de la seva vida, per tant, ha de tenir un gran professional a davant que sàpiga exactament què té entre mans, com actuar, que doni garantia i seguretat, etc. Per això hi va haver una època que obligàvem a tots els API a posar el seu número per a poder verificar-ho al registre de col·legiats.
Abans, per ser API calia tenir una llicenciatura o diplomatura i superar dues proves (una teòrica i una pràctica) a través de la convocatòria del Ministeri d’Obres Públiques i Transports (Madrid). Creu que ara és “massa fàcil” ser API?
No ho sé, però també trobo exagerat que jo m’hagués d’anar a examinar a Madrid. Les coses s’han de fer una mica més fàcils. En aquell moment vaig considerar que era massa exagerat, no obstant això no et sabria dir si ara és massa fàcil.
El 1992 apareix la iniciativa de crear l'Escola Superior d’Estudis Immobiliaris i de la Construcció (ESEIC), adherit a la UB. Es volia fer una carrera d’Immobilista, per què creu que no s’ha acabat de dur a terme?
En aquell moment vam començar amb la Universitat a planificar tot això dels estudis, però les coses a vegades depenen molt de les persones que tenen al capdavant. També recordo que hi havia tota una sèrie de dificultats per a posar en marxa els estudis immobiliaris, llavors quan vaig plegar ja no en vaig fer més seguiment, la veritat. No sé per quina causa no es va acabar fent, però tampoc li dono massa importància.
En una entrevista a El Punt del 20 març de 1991, hi declarava que: “(els API) estem totalment decebuts amb la voluntat de l’administració de regular el sector”. Sembla que ara tornem a estar igual... Què en pensa de la llei catalana de regulació del lloguer?
És un autèntic desastre. El problema que hi ha i que he pogut viure de primera mà quan era president del Col·legi, és que ho desconeixen. No vull citar noms ni citar conselleries, però la majoria de consellers no en tenen ni la més mínima idea perquè la seva trajectòria anterior no han tingut aquest bagatge. Però és que, a més, ara hi ha massa partits polítics, i per a governar es necessiten aliances contínuament.
I de la limitació de la pujada del preu al 2% què en pensa?
És un desastre que comporta reaccions contràries, i això en Joan Company ho està defensant molt bé.
El 1994 va crear l’ATA, d'on també va ser-ne president, i ara continua sent el director general de Panini España. Li agrada estar actiu!
Ho soc perquè vaig estar en el lloc i moment adequat i no vaig deixar perdre l’oportunitat. Tinc la capacitat de poder fer diverses coses alhora. Si pares, què fas?
L’any 1992 anuncia el canvi de nom de TORRENT A.P.I a BIGRUP – TORRENT A.P.I, que més endavant passa a ser CEIGRUP -TORRENT API. Les sinergies i les agrupacions entre agències són el futur del sector?
Si, i la meva trajectòria no ho desmenteix. Si en el seu dia vam crear ATA de la unió d’actuació entre els Administradors de Finques i els API, ja és la demostració que després es va crear FEDERATUR, la federació catalana d’apartaments turístics que, per cert, primers els de Barcelona no hi creien i finalment els vaig fer entendre que s’hi havia d’unir. Més tard es va crear la federació nacional, etc. I així amb tot. En el seu moment, amb en Company i en Riart, que vam tenir i tenim molt bona sintonia, vam dir de crear una imatge única, perquè TORRENT, passat el pont, no ho coneix ningú. Després vam fer un pas endavant i ens vam agrupar amb CEIGRUP, de les germanes Amat, la segona franquícia immobiliària de l’Estat Espanyol: teníem gent franquiciada a Astúries, Valladolid, València... però amb la crisis del 2008 tot això se’n va anar a l’aire, i els tres gironins ens vam quedar la marca. Ara, els nostres fills, en Joan, l’Ester i l’Elena són els que ho estan reactivant.
Creu que ha millorat la imatge de les immobiliàries?
Sí, ha millorat i molt. Però tot i així, que avui en dia una construcció que s’estigui fent tingui vendes és un miracle. Però a la nostra oficina de l’Escala hi ha un promotor immobiliari que està construint un bloc d’apartaments i ja en portem venuts 14. I això és perquè ens tenen confiança i saben que amb nosaltres hi ha una garantia i un professional. A mi em fa gràcia veure publicitat a la ràdio de certes webs com Housefy, per exemple. Nosaltres cada any fem moltíssimes operacions, però només en un 5% o un 10% no hi ha absolutament res a fer. Per a posar una cosa en venda hi ha d’haver la garantia de qui és la propietat, de que no hi ha càrregues, etc. I tot això és una feina prèvia a posar en venda.
Com encareu la competència d’aquests grans portals?
De tant en tant, faig com Santo Tomàs i poso el dit a la llaga. Faig la prova de posar la meva casa en venta. Aquest any ja n’he fet 4 o 5. Ningú m’ha trucat. Ningú m’ha enviat un mai. Ningú. Si aquesta és la competència que tenim, no em preocupa. El que em preocupa és informar molt als propietaris i donar el valor en venda, que el que el sap més bé és el professional. El preu ajustat només el sabem nosaltres. Si et fa mal el queixal aniràs al metge de l’estomac o al dentista?
Avui com ha col·legiat, què espera del Col·legi? Està satisfet amb els serveis que presta?
I tant que estic content, no puc pas estar de cap altra manera si la Rosa i la Dolors les vaig contractar jo i si encara hi són és senyal de que ho fan bé.
https://www.apigirona.com/cat/api_protagonista_lluis_torrent.htm
